045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—Quin espectacle! Quin soroll! El pigot de cabell
blanc bequeja l’arbre buit! Ara els cecs i els muts poden ser
ben envejats. Mireu! Aquesta cosa damunt els dos barrils
d’eixàrcia, plens de calabrot. Un plaga molt maliciós, és
aquest home. Rat-rat! Així és el tic-tac dels segons de l’home!
Que en són, d’insubstancials totes les substàncies!
Quines coses reals hi ha, si no els pensaments imponderables?
Ara mateix aquí hi ha el veritable símbol temut de la
mort horrenda que, per una pura casualitat, es converteix
en el senyal expressiu de l’ajuda i de l’esperança de la vida
que està més en perill. Un taüt per boia salvavides! Significa
encara alguna cosa més? Podria ser que, en sentit espiritual,
el taüt sigui, ben mirat, el preservador de la immortalitat?!
Hi pensaré. Però no. He arribat tan lluny per
la banda fosca de la terra que l’altra banda, la teòricament
lluminosa, em sembla només un crepuscle incert. No acabaràs
mai, fuster, amb aquest soroll maleït? Me’n vaig a
baix, i que no vegi aquesta cosa aquí quan torni a pujar.
I ara, Pip, parlarem sobre això. De tu, en trec filosofies
meravelloses! Alguns abocadors desconeguts dels mons
desconeguts deuen venir a buidar-se en el teu interior!
128. el pequod es troba amb el raquel
L’endemà es va albirar un gran vaixell, el Raquel, que es dirigia
directament cap al Pequod, amb tota l’arboradura plena
d’homes arraïmats densament. En aquells moments, el Pequod
avançava a bona velocitat, però quan el foraster amb
les ales ben esteses se li acostà a sobrevent, les seves veles ufanoses
es xuclaren totes alhora com butllofes buides que esclaten,
i tota la vida es va escapar del buc ferit.
—Males noves. Porta males noves —va mormolar el vell
de Man.
Però abans que el seu capità es drecés dins el seu bot,
639