045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

per al capità Ahab, i ell la porta com un cavaller. En canvi faig
una caixa de barrets per a Queequeg i resulta que no hi vol posar
el cap a dins. No serviran de res els meus treballs amb
aquest taüt? I ara em manen que en faci una boia de salvament.
Això és com girar un abric vell; haig de posar la carn per
la banda de fora. No m’agrada aquesta mena de feina de sastrinyol...
no m’agrada gens ni mica. És indigna, no és el meu
ofici. Que els aprenents del llauner posin pegats de llauna,
però nosaltres tenim un ofici més digne. M’agrada posar mans
en una feina neta verge, matemàticament sens màcula, una feina
que comenci regularment al començament i que estigui a la
meitat quan s’és a mig camí i que acabi en arribar al final, i no
aquestes potineries, que s’acaben quan encara ets a la meitat i
que comencen amb el final. És una magarrufa de vella, això de
fer fer treballs potiners. Senyor! Com s’estimen totes les velles
els llauners. Conec una vella de seixanta-cinc anys que una vegada
va fugir amb un llauner jove i calb. I aquest és el motiu
pel qual, quan era a terra, jo no volia treballar mai per a velles
viudes solitàries, en el meu taller del Vinyeard: se’ls podria haver
ficat a la seva vella i solitària còfia la dèria de fugir amb mi.
Però heus aquí que en mar no hi ha més còfies que les que porten
les ones. A veure. Clavar la tapa, calafatejar els coments,
untar-los de brea, posar-hi llistons per fer-lo estanc, i després
penjar-lo al ressort de la popa del vaixell. On s’ha vist mai
abans fer aquestes coses amb un taüt? Alguns mestres d’aixa
vells i supersticiosos es deixarien fermar a l’eixàrcia abans
d’acceptar de fer aquesta feina. Però jo sóc fet d’avet amb renossos
d’Aroostock. Jo no em bellugo. Vaig retrancat amb un
taüt i navego amb una safata de cementiri! Però no hi fa res. Els
qui treballem la fusta fem llits de matrimoni i taules de joc,
igual que taüts i cotxes fúnebres. Treballem per la mesada, a escarada
o pel jornal, i no ens pertoca a nosaltres preguntar el
perquè i el per a què del nostre treball, tret que sigui una feina
tan maleïdament potinera, i aleshores estalviem el nostre raconet
si podem. Bé, bé. Ara faré la feina amb tota tendresa. Tindré...
vejam.... quants són en total els de la tripulació? Ja no
636