045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

no un mal averany per al futur, sinó l’acompliment d’un mal
averany ja presagiat. Declararen que ara ja sabien el motiu
d’aquells esgarips salvatges que havien sentit la nit passada.
Però una vegada més el vell de Man va dir que no.
Ara calia substituir la boia de salvament perduda. Starbuck
fou l’encarregat d’ocupar-se’n. Però com que no es va
poder trobar cap bóta suficientment lleugera, i com que en
l’adelerament febrós d’allò que semblava l’aproximació de
la crisi del viatge tots els mariners perdien la paciència amb
qualsevol treball que no estigués directament relacionat
amb el seu objectiu final, qualsevulla que pogués arribar a
ser, per tot això s’estava a punt de deixar la popa del vaixell
desproveïda de boia, quan Queequeg, amb signes i indirectes
estranyes, va suggerir una insinuació referent al seu taüt.
—Un taüt per boia salvavides! —exclamà Starbuck, espantat.
—Força curiós, diria jo —comentà Stubb.
—Doncs anirà prou bé —digué Flask—. El mestre d’aixa
el pot arreglar fàcilment.
—Pugeu-lo, tanmateix no hi ha res més que serveixi
—digué Starbuck després d’una pausa malencònica—.
Guarneix-lo, fuster. No em miris així... el taüt, vull dir. Que
no em sents? Guarneix-lo.
—He de clavar la tapadora? —digué, movent la mà com
si hi tingués un martell.
—Sí.
—I haig de calafatar els coments? —i va moure les mans
com si fes anar un calafat.
—Sí.
—I després els haig d’untar amb brea per damunt? —i
va moure la mà com si portés un pot de brea.
—Fora d’aquí! Quina t’ha agafat, ara? Fes una boia salvavides
amb aquest taüt i prou!... Stubb, Flask, veniu a proa
amb mi.
—Se’n va fet una fúria. Pot aguantar el conjunt, però les
parts el destaroten. Ara, això no m’agrada. Jo faig una cama
635