045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—No hi pot haver cors part damunt de la ratlla de neu
perpètua. Oh, cels gelats! Mireu cap aquí. Vosaltres vàreu
engendrar aquest infant dissortat i l’heu abandonat, llibertins
creadors. Vine aquí, noi. D’ara endavant la cabina
d’Ahab serà la llar de Pip mentre visqui Ahab. M’arribes
al fons més profund del meu centre, noi. Estàs lligat a mi
per cordes teixides amb les fibres del meu cor. Vine, anem
a baix.
—Què és això? Aquí hi ha pell de tauró vellutada —digué
Pip mirant intensament la mà d’Ahab i palpant-la—.
Ah, si el pobre Pip hagués sentit una cosa tan agradosa com
aquesta potser no s’hauria perdut mai! A mi em fa l’efecte,
senyor, d’un passamans: una cosa on es poden aferrar les
ànimes febles. Ah, senyor, feu venir ara mateix Perth perquè
rebli ben fort aquestes dues mans, la negra i la blanca, perquè
jo no la deixaré anar mai.
—Ah, noi, jo tampoc no et deixaré anar, llevat de si t’he
d’arrossegar a uns horrors molt pitjors que els d’aquí. Vine,
doncs, a la meva cabina. Mireu, vosaltres que creieu que la
bondat rau tota en els déus i la maldat en els homes! Mireu!
Mireu els déus omniscients com s’obliden de l’home sofrent!
De l’home que, encara que sigui idiota i que no sàpiga
el que fa, és ple de la dolçor de l’amor i de la gratitud. Vine!
Em sento més orgullós emmenant-te per la mà que si donés
una encaixada a un emperador!
—Mireu com se’n van els dos guillats —va rondinar el
vell de Man—. L’un guillat de força, l’altre guillat de feblesa.
Bé, aquí hi ha el final del cordill podrit... tot regalimant, per
postres. Que l’adobi, oi? Em sembla que ens aniria més bé si
poséssim un cordill sencer i nou de trinca. Ja en parlaré amb
el senyor Stubb.
632