045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

table, doncs bé, era millor que no pas vagarejar més temps
per una ciutat desconeguda en una nit tan inhòspita, i m’avindria
amb la meitat de la manta d’un home decent.
—Ja m’ho pensava. Molt bé, seieu. Sopar?... Voleu sopar?
El sopar estarà a punt de seguida.
Em vaig asseure a un escó de fusta vell, tot ple d’osques
com un banc del Battery. A un extrem, un vell Llop de mar
el seguia adornant cavil.losament amb el seu gavinet de mariner,
el cos inclinat i dedicat diligentment a la feina en l’espai
d’entre les cames. Provava la seva traça en un vaixell de
vela, però jo vaig pensar que no se’n sortia gaire bé.
Finalment, quatre o cinc de nosaltres fórem cridats a
menjar a una cambra del costat. Hi feia tant de fred com
a Islàndia —no hi havia cap foganya—, l’hostaler va dir que
no es podia permetre aquell luxe. Només hi havia dues espelmes
de sèu, cada una embolicada amb un paper. Ens resignàrem
a embotonar-nos els nostres capots i portar-nos
als llavis els tassons de te bullent amb les mans mig gelades.
Però la pitança va ser d’allò més substanciós: no solament
carn i patates, sinó també bunyols, Déu dels Cels!, bunyols
per sopar! Un individu jove amb un sobretot verd es va dirigir
als bunyols amb un posat espaordidor.
—Fill meu —digué l’hostaler—, tan segur com la mort
que tindràs un malson.
—Hostaler —vaig mormolar jo—, no deu ser pas aquest
l’arponer, oi?
—Oh, no —digué ell, amb posat malèvol i divertit—,
l’arponer és un bergant de pell bruna, que no menja mai
bunyols, no... només menja bistecs, i li agraden mig crus.
—El diable, és —vaig dir—. I on és aquest arponer? És
aquí?
—Hi serà ben aviat —fou la resposta.
No vaig poder evitar de començar a tenir sospites d’aquell
arponer «de pell bruna». Fos com fos, vaig decidir que
si no teníem més remei que dormir plegats, caldria que ell es
desvestís i es fiqués al llit abans que jo.
63