045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Un darrere l’altre, tots guaitaren a dins, car res que no
fossin els seus propis ulls no hauria pogut persuadir una ignorància
com la seva. I un rere l’altre s’esmunyiren.
Aleshores hom va veure Ahab, amb els seus ulls encesos
de menyspreu i de triomf, en tot el seu urc fatal.
125. la corredora i el cordill
Durant tot el temps que portava de viatge el predestinat Pequod,
ben clares vegades s’havien utilitzat la corredora i el
cordill. A causa d’una confiada seguretat en altres mitjans de
determinar la situació de l’embarcació, alguns vaixells mercants
i molts baleners, especialment quan naveguen en
creuer, negligeixen completament amollar la corredora; tot i
que, al mateix temps, i sovint més per una qüestió de formes
que per altra cosa, anoten regularment a la pissarra habitual
el rumb servat pel vaixell, així com la suposada mitjana d’avanç
per cada hora. I així havia estat amb el Pequod. El rodet
de fusta i la corredora angular estaven penjats a tocar,
sense ser utilitzats durant molt de temps, just a sota de la soleta
de l’orla de popa. La pluja i els esquitxos els havien humitejat,
el sol i el vent els havien torçut, tots els elements
s’havien combinat per fer malbé una cosa que penjava allí,
tan ociosament. Però, sense fer esment de tot allò, el mal humor
es va apoderar d’Ahab quan va veure per casualitat el
rodet, poques hores després de l’escena del magnetisme; va
recordar que ja no hi havia quadrant i rememorà el seu jurament
frenètic sobre la corredora horitzontal i el cordill.
El vaixell avançava brandant furiosament. A popa les
onades envestien tumultuosament.
—Ei, els de proa! Amolleu la corredora!
Vingueren dos mariners: el tahitià de pell daurada i el
pèl gris de l’illa de Man.
—Un de vosaltres, agafeu el rodet. Jo amollaré.
629