045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

dia haver estat reanimar els ànims de la tripulació mitjançant
un cop de la seva habilitat subtil en un afer tan sorprenent com
era el de les agulles invertides. A més, el vell sabia pla bé que
servar el rumb amb agulles desviades era una cosa que, per bé
que fos practicable amb dificultats, no seria admesa pels mariners
supersticiosos sense estremiments i mals averanys.
—Nois —digué dirigint-se amb fermesa a la tripulació,
quan l’oficial li va portar les coses que havia demanat—.
Nois, el temporal ha capgirat les agulles del vell Ahab, però
amb aquest bocí d’acer Ahab en pot fer una que assenyalarà
tan segura com qualsevol altra.
Mirades avergonyides de sorpresa servil s’intercanviaren
entre els mariners en sentir aquelles paraules. I amb ulls fascinats
esperaren qualsevol fet màgic que se’n pogués seguir.
Però Starbuck va mirar cap a una altra banda.
Amb un cop de maça Ahab va separar la punta d’acer de
la llança i després va donar a l’oficial el llarg pal de ferro que
sobrava i li va manar que l’aguantés enlaire, sense tocar la
coberta. Aleshores, després de colpejar una i una altra vegada
l’extrem superior de la vara de ferro, va col.locar-hi l’agulla
despuntada, dreta, i la va martellejar amb menys força diverses
vegades, mentre l’oficial continuava aguantant la vara
com abans. Després va començar a fer-li fer alguns moviments
lleugers i estranys —no és segur si eren indispensables
per magnetitzar l’acer o si simplement pretenien augmentar
el temor de la tripulació— i va demanar un fil de lli.
Aleshores es va acostar a la bitàcola, en va treure les dues
agulles invertides i va suspendre l’agulla de vela pel seu centre
damunt la rosa dels vents. Al començament l’acer va començar
a giravoltar, i els dos extrems tremolaven i vibraven,
però a la fi es va situar al seu lloc; Ahab, que havia estat contemplant
intensament a l’espera d’aquell resultat, va recular
decidit i assenyalant amb el braç estirat la bitàcola, exclamà:
—Mireu-ho vosaltres mateixos i decidiu si Ahab és o no
senyor de l’imant horitzontal! El sol és a l’est, i aquest compàs
ho jura!
628