045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Però de sobte es va refrenar a causa d’algun pensament
contrari, va córrer cap al timó i va preguntar secament quin
rumb portava el vaixell.
—Est-sud-est, senyor —contestà el servador, esgarrifat.
—Mentida! —digué, tot colpejant-lo amb el puny tancat—.
Rumb a l’est i amb el sol a popa a aquesta hora del
matí?
En sentir aquelles paraules tothom va quedar desconcertat
car el fenomen just ara observat per Ahab se’ls havia
escapat inexplicablement a tots els altres. La causa devia
haver estat, certament, aquell encegament palpable.
Introduint a mitges el cap dins la bitàcola, Ahab va pegar
una llambregada als compassos. El seu braç alçat es va abaixar
lentament i, per un instant, fins va semblar que trontollava.
Darrere d’ell va guaitar Starbuck i, heus aquí que els
dos compassos assenyalaven l’est, però el Pequod anava infal.liblement
rumb a l’oest.
Però abans que la primera alarma desenfrenada pogués
arribar a escampar-se entre la tripulació, el vell va exclamar
amb una rialla seca:
—Ja ho tinc! Ha passat altres vegades! Senyor Starbuck,
anit passada la tempesta va capgirar els compassos... això és
tot. M’imagino que altres vegades deveu haver-ne sentit parlar,
d’això.
—Sí, però no m’havia passat mai a mi, capità —digué
sorrudament l’esblaimat oficial.
Aquí cal dir que accidents com aquests s’han esdevingut
en més d’una ocasió després de temporals violents. L’energia
magnètica que hi ha en l’agulla de navegació és, tothom ho
sap, exactament la mateixa que l’electricitat observada en el
cel, per tant, cal no sorprendre’s gaire quan passen aquestes
coses. En les ocasions en què el llamp ha tocat efectivament
el vaixell i ha arribat a destruir alguns pals i eixàrcies, l’efecte
damunt l’agulla ha estat a vegades encara més fatal: tota la
seva virtut d’imant ha estat aniquilada de manera que l’acer
magnètic ja no tenia cap més utilitat que una agulla de fer
626