045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

El mosquet encara alçat va trontollar com el braç d’un
home ebri contra la porta; Starbuck va semblar que forcejava
amb un àngel, 166 però enretirant-se de la porta, va tornar
a col.locar el tub mortal a l’armer i se n’anà d’allí.
—Està massa adormit, Stubb. Vés tu a baix i desperta’l, i
després l’informes. Jo tinc feina aquí, a coberta. Ja saps què
li has de dir.
124. l’agulla
L’endemà matí, la mar encara no assossegada bullia en onades
lentes i llargues de mola poderosa, i acaramullant-se en
la petja gorgolant del Pequod, l’empenyia com els palmells
ben oberts d’un gegant. La brisa forta i constant era tan
abundant que el cel i l’aire semblaven immenses veles panxudes.
El món sencer avançava a tota vela vent en popa.
Embolcallat en la llum pura de l’alba, el sol encara invisible
només es destriava per la intensitat d’allí on era, on les baionetes
dels seus raigs s’escampaven en feixos. Damunt de totes
les coses hi havia blasons com de reis i reines babilònics
coronats. La mar era un gresol d’or fos que escampava
bombolles de llum i de calor.
Ahab es mantenia a part, en un silenci llarg i encisat.
I cada vegada que el vaixell capbussejant feia inclinar cap
endavant el botaló, el capità girava els ulls als raigs brillants
que el sol llançava cap endavant. I quan el vaixell s’enfonsava
profundament per la popa, ell mirava cap enrere i veia el
sol a rereguarda, on els mateixos raigs grocs es mesclaven en
el seu deixant sense desviació.
—Oh, oh, el meu vaixell! Molt bé podries ser considerat
com el carro marí del sol! Oh, oh! Vosaltres, totes les nacions
que sou davant de la meva proa, a vosaltres us porto el sol!
Poso un jou damunt aquelles ones i, apa!, condueixo la mar
com un tir de cavalls.
625