045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

tacaven per la claror, drets contra la mampara de proa. Starbuck
era un home honest i recte, però en el moment que va
veure els mosquets, del seu cor li va sortir estranyament una
mala idea. Però aquesta idea estava tan mesclada amb uns
acompanyaments tan neutrals i tan bons, que de moment
l’home gairebé no la va reconèixer fàcilment.
—Una vegada ell m’hauria disparat —va remugar—.
Sí, allí hi ha el mosquet amb què em va apuntar, aquell de la
culata clavetejada. Vaig a tocar-lo... a alçar-lo. És estrany
que jo, que he manejat tantes llances mortals, és estrany que
ara tremoli d’aquesta manera. És carregat? Ho haig de comprovar.
Sí, sí, sí, i pólvora a la cassoleta... això no està bé. És
millor vessar-la?... espera, em guariré d’això. Agafaré el
mosquet amb gosadia mentre penso. Vinc a informar-lo
d’un vent propici per a ell. Però, com propici? Propici per a
la mort i la condemnació... per a Moby Dick, és propici. És
un vent propici que només és propici per a aquest peix maleït...
El mateix canó amb què em va apuntar!... el mateix.
Aquest és... i jo el tinc ara. M’hauria matat amb aquesta mateixa
cosa que jo ara tinc a les mans... Sí, i mataria de bon
grat tota la tripulació. No diu que no arriarà les vergues per
cap galerna? Que potser no ha llançat el seu quadrant celestial?
I en aquesta mar perillosa, no fa el seu camí a les palpentes
amb la simple estima de la corredora que fa tantes
errades? I enmig d’aquest mateix tifó, no ha jurat que no
volia parallamps? Però, es consentirà mansament que
aquest vell foll arrossegui tota la tripulació del seu vaixell a
la condemnació, amb ell?... Sí, això el convertiria en l’obstinat
assassí de més de trenta homes, si aquest vaixell arriba a
patir algun mal mortal. I la meva ànima em jura que aquest
vaixell patirà un mal mortal si Ahab se surt amb la seva. Si,
en canvi, en aquest mateix instant ell fos... posat de banda,
aleshores no podria cometre aquest crim. Ah! Que potser
mormola en somnis? Sí, aquí mateix... aquí és, adormit.
Adormit? Sí, però encara viu, i ben aviat es tornarà a despertar.
No et puc aguantar, vell. Cap raonament, cap pro-
623