045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

ment en una nit de vent udolador quan la vella arca, ancorada
per un costat, es gronxava furiosament.
A una banda de la cambra hi havia una taula llarga i baixa,
com una lleixa, plena d’atuells de vidre esquerdat, carregada
de rareses polsoses arreplegades pels racons més remots
d’aquest ample món. De l’angle més allunyat de la
cambra en sobresurt un catau ombrívol —el bar—, un intent
barroer d’imitar el cap d’una balena. Sigui com sigui,
allí hi ha el gran os arquejat de la mandíbula, tan immens
que un cotxe gairebé hi podria passar per sota. A dins hi ha
lleixes sutjoses tot al voltant, plenes d’ampolles, bòtils i flascons
vells; i entre les mandíbules de ràpida destrucció, com un
altre Jonàs maleït (i efectivament l’anomenen amb aquest
nom) s’hi atrafega un homenic vell i marcit que cada dia
ven, per diners, deliris i mort als mariners.
Són abominables els gots on aboca el seu verí. Si bé per la
banda de fora són cilíndrics de veritat, per la banda de dins
aquests vils vidres verds guerxos s’aprimen enganyosament cap
a un fons estafador. Meridians paral.lels barroerament gravats
al vidre rodegen aquests gobelets de lladres de camí ral. Si s’omplen
fins a aquesta marca només haureu de pagar un penic; fins
a aquesta altra, un penic més; i així fins que el vas és ple: la mesura
del cap d’Hornos, que podeu engolir per un xíling.
En entrar allí vaig trobar uns quants mariners joves reunits
al voltant d’una taula que examinaven, a la claror esmortida,
diversos exemplars de Skrimshander. 5 Vaig buscar l’hostaler
i, en dir-li que volia l’acomodació d’una cambra, em va
donar per resposta que tenia la casa plena —ni un llit buit.
—Ei, guaiteu! —va afegir pegant-se un cop al front—.
Oi que no teniu inconvenient a compartir la manta d’un arponer?
Em fa que aneu a la balena, així és que fareu bé d’avesar-vos
a aquesta mena de coses.
Li vaig dir que no m’havia agradat mai de dormir dos en
un llit, i que si alguna vegada ho havia de fer dependria de qui
fos l’arponer, i que si ell, l’hostaler, no tenia de bon de veres
cap altre lloc per a mi i si l’arponer no era clarament refu-
62