045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

quejants i espurnejants a coberta, i agafant l’arpó ardent, el
va brandar com una torxa entremig d’ells, tot jurant que travessaria
el primer mariner que canviés un cap de lloc.
Petrificats pel seu posat, i encara més aterrits pel dard
igni que brandava, els homes recularen consternats i Ahab
va tornar a parlar:
—Tots els vostres juraments d’encalçar la Balena Blanca
són tan obligatoris com el meu. I Ahab hi està lligat en cor,
ànima, cos, pulmons i vida. I per tal que pugueu saber a quin
ritme batega el seu cor, mireu: així apago el darrer temor! 165
I amb una bufada sola va apagar la flama.
Així com enmig d’un huracà que escombra la planura
els homes fugen del veïnatge d’algun om solitari i gegantí,
l’altura i la força del qual el fan molt més insegur perquè és,
amb escreix, un bon objectiu perquè sigui fulminat per un
llamp, igualment molts dels mariners, en sentir aquelles darreres
paraules d’Ahab, fugiren d’ell enmig del terror de la
consternació.
120. la coberta, cap al final
de la primera guàrdia de nit
(Ahab al timó. Starbuck s’hi acosta.)
—Capità, hem d’arriar la verga de gàbia. La faixa s’està
amollant i l’amantina de sotavent és mig desfeta. La tallo?
—No tallis res. Amarra-la. Si tingués espigues de sotsobre
les guindaria ara mateix.
—Capità! En nom de Déu! Capità?
—Què hi ha?
—Les àncores es mouen, senyor. Les hisso a bord?
—No tallis res i no moguis res, amarra-ho tot. El vent
s’aixeca, però encara no ha arribat als meus rasos. Ràpid, encarrega’t
de tot això. Vatua el masteler i la quilla! Aquest
618