28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

sacramental vaig ser tan cremat per tu que en aquesta hora<br />

encara en conservo la cicatriu. Ara et conec, oh esperit clar, i<br />

sé que la teva adoració veritable és desafiament, que no seràs<br />

propici ni a l’amor ni a la reverència, i que no pots evitar de<br />

matar per odi, i així tot és mort. No hi ha beneit sense por<br />

que ara gosi enfrontar-se a tu. Jo reconec el teu poder mut i<br />

invisible, però fins al darrer sospir del meu terratrèmol, la<br />

vida maldarà per mantenir el seu domini incondicional i<br />

extrínsec sobre meu. Al bell mig de l’impersonal personificat<br />

hi ha una personalitat. Per bé que només sigui un punt,<br />

però. D’onsevulla que jo vingui, onsevulla que vagi, mentre<br />

visqui terrenalment, la personalitat viu en mi com una reina,<br />

i sent els seus drets reials. Però la guerra és dolor i l’odi és<br />

pena. Vine en la teva forma d’amor més baixa i jo m’agenollaré<br />

i et besaré; però en la teva forma més alta, véns com a<br />

gran poder suprem, i encara que enviïs armades de mons carregats<br />

fins a la galeta, aquí hi ha algú que hi roman indiferent.<br />

Oh, tu, esperit clar, que em vares fer del teu foc, ara,<br />

com un veritable fill del foc te’l retorno amb l’alè.<br />

(Forques de llamps sobtades i repetides; les nou flames s’estiren<br />

i s’allarguen fins a tres vegades la seva alçada; Ahab, amb tots<br />

els altres, tanca els ulls i se’ls pitja amb força amb la mà dreta.)<br />

—Et reconec, poder mut i invisible. No ho he dit, ja?<br />

Ni m’han hagut d’arrabassar aquest reconeixement ni ara<br />

deixo anar aquestes baules. Tu pots encegar, però aleshores<br />

jo puc anar a les palpentes. Tu pots consumir, però aleshores jo<br />

puc ser cendra. Pren l’homenatge d’aquests pobres ulls meus i<br />

de les mans que els tapen. Jo no el prendria. Els llamps espurnegen<br />

a través del meu crani; les bolles dels ulls em fan<br />

un mal terrible; tot el meu cervell sacsejat sembla degollat i<br />

rodola damunt un trespol atordidor. Oh! Oh! Però encara<br />

que encegat, et continuaré parlant. Encara que siguis llum,<br />

sorgeixes de la tenebra, i en canvi jo sóc tenebra que salta de<br />

la llum, que sorgeix de tu! Les javelines cessen, els ulls s’obren.<br />

Hi veieu o no? Allí cremen les flames! Oh, tu, magnànim!<br />

Ara jo em gloriejo en la meva genealogia. Però tu ets<br />

616

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!