045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

jo penso que aquesta flama que hem vist als mastelers és un
senyal de bonastrugança, perquè aquests arbres estan arrelats
a una sentina que serà plena de reglotar d’oli d’esperma, ja
ho veureu. I així, tota aquesta esperma pujarà cap amunt pels
pals com la saba a un arbre. Sí, els nostres tres pals seran com
tres ciris d’esperma... aquest és el bon auguri que hem vist.
En aquell moment Starbuck va poder veure la cara de
Stubb, que començava a distingir-se lentament. Mirant enlaire
exclamà:
—Mireu! Mireu!
I novament les altes flames punxegudes foren observades,
amb una pal.lidesa que ara havia augmentat la seva espectralitat.
—Que els focs de sant Elm tinguin misericòrdia de tots
nosaltres! —exclamà Stubb de bell nou.
Als peus del pal major, just sota del dobló i de la flama,
el Parsi s’agenollava davant d’Ahab, però amb la cara dirigida
cap a una altra banda. A prop d’allí, des de l’eixàrcia arquejada
i penjant on estaven atrafegats amarrant una verga,
un grup de mariners, aturats pel fulgor, s’havien ajuntat i
penjaven pendulants com un eixam de vespes entumides
que pengen de la branca d’un fruiter. En actituds encisades
molt diverses, com els esquelets de la ciutat d’Herculà, dempeus,
caminant o corrent, altres mariners havien posat rels a
coberta. Però tots miraven enlaire.
—Això mateix, mariners! —exclamà Ahab—. Mireu enlaire,
mireu-la bé: la flama blanca il.lumina el camí que la
porta a la Balena Blanca! Atanseu-me aquestes baules del pal
major, que voldria sentir el seu batec i fer que el meu pols
bategués amb ella: sang contra foc! Això mateix.
Aleshores es va girar, amb la darrera baula de la cadena
ben agafada amb la mà, i va posar el peu damunt el Parsi; amb
l’esguard fit cap enlaire i amb el braç dret aixecat, va romandre
ben dreçat davant l’elevada trinitat trifurcada de les flames.
—Oh, tu, esperit clar de la flama clara, a qui una vegada
jo vaig adorar com a persa en aquesta mar, fins que en l’acte
615