045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

erta i en mirar enlaire, va veure les flames i, canviant immediatament
de to, exclamà—: Que sant Elm sigui misericordiós
amb tots nosaltres!
Per als mariners, les malediccions són paraules domèstiques;
flastomen en l’èxtasi de la bonança i entre els ullals de
la tempesta. Imprequen malediccions des dels penols de gàbia,
quan més branden sobre una mar de fons. Però en tots
els meus viatges, ben poques vegades he sentit una blasfèmia
vulgar quan el dit ardent de Déu s’ha posat damunt el vaixell,
quan el seu «Mane, thegel, phares» 164 s’ha entreteixit als
obencs i a tota l’eixàrcia.
Mentre enlaire cremava aquella pal.lidesa ben poques
paraules pronunciava la tripulació encisada; tots romanien
arraïmats en un sol grup compacte al castell de proa i tots els
ulls reverberaven en aquella fosforescència pàl.lida, com una
constel.lació d’estrelles remotíssima. Destacat contra aquella
claror espectral, el gegantí negre d’atzabeja, Daggoo, apareixia
com tres vegades més alt que la seva estatura real i semblava
el núvol negre del qual havia sortit el tro. La boca mig
badada de Tashtego mostrava les seves dents blanques de
tauró, que espurnejaven estranyament com si també tinguessin
focs de sant Elm a les puntes; i els tatuatges de Queequeg,
il.luminats per aquella llum sobrenatural, cremaven
com blaves flames satàniques damunt el seu cos.
Finalment el quadre es va esvair en esvair-se la pal.lidesa
d’enlaire, i novament el Pequod i totes les ànimes de coberta
foren embolcallades en una mortalla. Passaren uns
segons i aleshores Starbuck, en anar cap a proa, va topar
amb algú. Era Stubb.
—Què en penses ara, home? T’he sentit cridar i no m’ha
semblat cap cançó.
—No, no ho era. He dit que els focs de sant Elm tinguessin
misericòrdia de tots nosaltres, i encara espero que en tindran.
Però, és que només tenen misericòrdia de les cares
llargues? Que no tenen budells per riure? I mireu, senyor
Starbuck... però és massa fosc per mirar. Escolteu-me, doncs:
614