045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Ara, així com a terra un parallamps en una agulla de
campanar està destinat a desviar cap al sòl el fluid perillós,
igualment la barra de ferro germana que alguns vaixells porten
a cada pal és per desviar-lo cap a l’aigua. Però com que
aquest conductor ha de baixar a una fondària considerable
per tal d’evitar que el seu extrem no estigui mai en contacte
amb el buc del vaixell i, a més, si es portés constantment a remolc
podria provocar moltes desgràcies, a part d’interferir
no poc amb l’eixàrcia i de destorbar poc o molt l’avançada
del vaixell dins l’aigua, a causa de tot això, doncs, les parts inferiors
dels parallamps d’un vaixell no sempre van fora borda,
sinó que generalment estan formades per baules lleugeres
per tal que puguin ser lligades més fàcilment als cadenots de
fora o bé baixades a mar quan l’ocasió ho requereixi.
—Els parallamps! Els parallamps! —cridà Starbuck a la
tripulació, sobtadament exhortat a la vigilància pel vívid
llampec que just ara havia disparat antorxes per fer llum
a Ahab fins al seu post—. Són fora borda? A mar, doncs, a
proa i a popa. Ràpid!
—Alto! —exclamà Ahab—. Juguem net, encara que siguem
a la banda més feble. Si cal, contribuiré a aixecar parallamps
a l’Himàlaia i als Andes per tal que el món estigui
segur. Però aquí, aquí fora privilegis! Deixeu estar el parallamps,
aquí.
—Mireu enlaire! —cridà Starbuck—. El foc de sant
Elm! El foc de sant Elm!
Tots els penols tenien les puntes enceses amb un foc
pàl.lid i a cada un dels tres mastelers, amb els tres parallamps
trifurcats al capdamunt, hi havia una flameta blanca afusada
que cremava silenciosament en l’aire sulfurós com tres ciris
de cera gegantins davant un altar.
—Vatua el bot! Que es faci fotre! —exclamà Stubb en
aquell moment, quan un cop de mar s’alçà just de sota de la
seva petita embarcació de manera que la regala li va colpejar
violentament la mà amb la qual hi estava passant una trinca—.
Vatua l’aigua! —però, en relliscar cap enrere per la co-
613