045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—Prou, Stubb —va cridar Starbuck—. Deixa que canti
el tifó, i que toqui l’arpa en la nostra eixàrcia. Però si tu ets
un home valent, estigues mut.
—És que jo no en sóc, de valent. Jo no he dit mai que fos
un home valent. Jo sóc un covard i canto per mantenir alt el
meu ànim. I us diré una cosa, senyor Starbuck, i és que no hi
ha manera humana d’aturar-me de cantar si no és que em
talli la gola. I si em tallen la gola, m’hi jugo deu contra un
que canto el gloria in excelsis de cloenda.
—Boig! Mira amb els meus ulls si no en tens de propis.
—I ara! Com podeu en una nit tan negra com aquesta
veure-hi millor que un altre, per molt beneit que sigui?
—Aquí! —cridà Starbuck engrapant Stubb pel muscle, i
assenyalant amb la mà cap a la popa de sobrevent digué—:
No t’adones que la galerna ve de l’est, justament el rumb que
ha de fer Ahab per anar a Moby Dick, el mateix rumb que ha
agafat aquest migdia? I ara mira aquest bot. On està esfondrat?
Justament al senó de popa, on ell se sol posar... el seu
punt de suport està esfondrat! I ara salta per la borda i véste’n
a cantar a una altra banda si et cal!
—No us entenc gota. Quina n’esteu tramant?
—Sí, sí, tombar el cap de Bona Esperança és el camí més
curt a Nantucket —va monologar Starbuck de sobte, sense
fer esment de la pregunta de Stubb—. La galerna que ara ens
martelleja per enfonsar-nos la podem convertir en vent favorable
que ens portarà cap a casa. Allí, a sobrevent, tot és
negror de tenebres, però a sotavent és cap a casa... veig que
per allí s’aclareix, però no són llamps.
En aquell moment, en un dels intervals de foscor pregona
que seguia als llampecs, va sentir una veu al seu costat i
gairebé al mateix instant una descàrrega de trons va repicar
rodolant part damunt el seu cap.
—Qui hi ha?
—El Vell Tro! 163 —digué Ahab avançant a les palpentes a
tocar de l’orla cap al seu forat. Però de sobte es va trobar que
unes llances de foc enforcades li feien el camí planer.
612