045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Starbuck, agafat a un obenc, era a l’alcàsser i a cada llampec
mirava enlaire per veure quin altre desastre podia haverse
produït en l’aparell envitricollat d’allà dalt, mentre que
Stubb i Flask dirigien els mariners que hissaven els bots més
amunt i els afermaven. Però tots els seus treballs semblaven
inútils. Per bé que havia estat alçat fins al capdamunt de la
seva grua, el bot de l’aleta de sobrevent (el d’Ahab) no es va
salvar. Una gran ona molt alta va trencar contra el costat
alçat del vaixell que sondrollava, va esfondrar el fons del bot
per la popa i el va deixar tot regalimant com un sedàs.
—Mala cosa, mala cosa, senyor Starbuck! —digué Stubb
mirant la destrossa—, però la mar se sortirà amb la seva. El
que és Stubb, no li pot fer cara. Ja ho veieu, senyor Starbuck,
una ona pren molta fua abans de botar, corre al voltant de
tot el món i després ve el salt! I jo, tota la fua que jo puc
prendre per enfrontar-m’hi és només la llargada d’aquesta
coberta. Però no us hi amoïneu, que tot és pura facècia, i així
ho diu la vella cançó (canta).
Oh! Alegre és la galerna
i burleta és la balena
quan belluga la cua.
És tan graciosa, formosa, joiosa, festosa,
tan bona minyona és la mar, oh!
La torbonada s’envola,
i el cop de cua fa escuma
quan es belluga en la flaire.
És tan graciosa, formosa, joiosa, festosa,
tan bona minyona és la mar, oh!
El tro esbocina els vaixells
i després es llepa els dits
quan fa un tastet del pastís.
És tan graciosa, formosa, joiosa, festosa,
tan bona minyona és la mar, oh!
611