045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

De fet la intenció de l’artista semblava que fos aquesta;
era una teoria meva, en part basada en l’aplec d’opinions de
moltes persones velles amb les quals havia conversat sobre
la qüestió. El quadre representa una nau del Pacífic en un
gran huracà; el vaixell, mig enfonsat, s’agita dins la mar només
amb els tres pals despullats visibles, i una balena exasperada,
en l’instant de saltar netament sobre l’embarcació,
és en l’acte suprem d’empalar-se ella mateixa en els tres
extrems dels arbres.
L’altra paret d’aquella entrada era tota plena d’una
col.lecció salvatge de garrots i llances penjats. Alguns tenien
un munt d’incrustacions de dents guspirejants que semblaven
serres d’ivori; d’altres estaven emplomallats amb manyocs
de cabells humans; i un tenia forma de dalla amb un
gran mànec que escombrava el seu entorn com el tall fet en
l’herba dallada per un dallador de braç llarg. Us feia estremir
en veure-ho i us preguntàveu quin caníbal monstruós i salvatge
podia haver anat a fer una collita mortal amb una eina
tan horriblement segadora. Mesclat amb tot allò hi havia
antigues llances i arpons baleners, rovellats, trencats i deformats.
Algunes eren armes amb història. Amb aquella
llança llarga, ara violentament torçuda, fa cinquanta anys que
Nathan Swain va matar quinze balenes entre una alba i una
posta. I aquell arpó —que ara sembla un tirabuixó— fou
brandat als mars de Java i va desaparèixer amb una balena,
que anys després fou morta a l’alçada del Cap Blanc. El ferro
havia entrat prop de la cua com una agulla bellugadissa sojornant
dins el cos d’un home, havia viatjat ben bé quaranta
peus fins que fou trobat encastat al gep.
Creuant aquesta entrada fosca i passant per sota d’unes
arcades baixes —tallades per allà on altre temps hi devia haver
hagut una gran xemeneia central amb llars a tot el voltant—,
entreu a la sala comuna, que és un lloc encara més
fosc, amb unes bigues baixes tan voluminoses, i amb un empostissat
tan esbalandrat, que gairebé us podríeu imaginar
que trepitjàveu el pallol d’una vella embarcació, especial-
61