045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

manera se separaren els dos vaixells: la tripulació del Pequod
mirava amb llambregades greus i prolongades el vaixell
que ja se’n tornava, però els homes del Fadrí no paraven
esment a aquelles mirades a causa de la revetlla que tenien a
dins. I quan Ahab, abocat al coronament, contemplava la
nau rumb a casa, va treure’s de la butxaca un flasconet de sorra
i, tot mirant del vaixell al flascó, semblava reunir dues recordances
remotes, perquè el flascó era ple de sorra de sondeigs
de Nantucket.
116. la balena moribunda
No passa poques vegades en la vida que, quan per la dreta
ens avancen els afavorits per la sort, tot i que nosaltres fins
ara havíem estat alacaiguts, copsem una mica de la brisa que
els fa avançar i sentim joiosament com se n’omplen les nostres
veles esfilagarsades. I així va semblar amb el Pequod.
Car l’endemà després de l’encontre amb el Fadrí alegre, vàrem
veure balenes i se’n mataren quatre, una d’elles Ahab.
Ja havia començat l’horabaixa; quan va haver acabat el
llancejament del combat envermellit, el sol i el cetaci, surant
en el deliciós ponent de la mar i del cel, es moriren plegats
silenciosament. Aleshores es rinxolaren en aquell aire rosat
una dolçor i una gemegor, unes lletanies engarlandades, que
va semblar com si des de molt lluny, des de les pregones valls
conventuals verdejants de l’illa de Manila, la brisa terral espanyola
esdevinguda irreflexivament marinera s’hagués fet
a la mar carregada amb aquells himnes de vespres.
Novament refet, però només refet per sentir una malenconia
més profunda, Ahab, que s’havia desentès de l’animal,
va romandre assegut observant intensament la seva decadència
final des del bot, ara tranquil. Car aquell espectacle
estrany observable en tots els catxalots moribunds —girar el
cap vers el sol i expirar així—, aquell espectacle estrany ob-
604