045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

quets de violí d’ivori de balena, ben brillants, presidien la
marrinxa. A l’entretant, altres de la companyia del vaixell estaven
tumultuosament atrafegats en l’obra de totxana de les
destil.leries, de les quals s’havien llevat les calderes immenses.
Gairebé us hauríeu pogut imaginar que estaven enderrocant
la maleïda Bastilla, amb aquella cridòria tan salvatge amb
què llançaven a mar les totxanes i el morter ja inservible.
Amo i senyor de tota aquella escena, el capità estava, tot
tibat, a l’elevat alcàsser del vaixell, de manera que tot aquell
drama festiu es desenvolupava davant d’ell i semblava que
s’havia tramat purament per a la seva diversió individual.
Ahab també estava dempeus al seu alcàsser, hirsut i fosc,
amb sorruda melancolia. I quan els dos vaixells creuaren els
seus deixants —l’un, tot alegria per les coses passades; l’altre,
tot presagis de les coses a venir—, els seus capitans personificaven
el contrast impressionant de l’escena.
—Veniu a bord! Veniu a bord! —va exclamar el joiós patró
del Fadrí, alçant enlaire una botella i un got.
—Heu vist la Balena Blanca? —va cridar Ahab com a
resposta.
—No, només n’he sentit parlar, però no hi crec ni gota
—digué l’altre amb bon humor—. Veniu a bord!
—Esteu massa alegre, a fe! Au, navegueu! Heu perdut
cap home?
—No, cap que s’ho valgui parlar-ne... dos illencs, això és
tot. Però veniu a bord, estimat compare, au, veniu. Ben aviat
us llevaré aquesta negror del front. Au, veniu, home (el joc és
alegre). El vaixell ple i cap a casa.
—Quines confiances tan sorprenents que s’agafa un beneit!
—va remugar Ahab; i després en veu alta—: Vós teniu
un vaixell ple i aneu cap a casa, dieu; doncs bé, a mi em podeu
dir vaixell buit que surt de casa. Així és que vós seguiu el
vostre rumb que jo ja seguiré el meu. Endavant! Doneu tot
el drap i cenyiu!
I així, mentre que un vaixell avançava joliu vent en popa,
l’altre lluitava tossudament amb el vent de cara. I d’aquesta
603