045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

tre altes ones que el fan brandar sinó entre l’herba alta d’una
prada onejant: és com quan els cavalls dels emigrants de
l’oest només mostren les orelles erectes, mentre que els seus
cossos s’amaguen i avancen entre la verdor sorprenent.
En aquestes prolongades valls verges, en els costers de les
muntanyes plàcidament blavosos, plens de remors i de zumzeigs,
gairebé juraríeu que hi ha infants retuts de jugar que
jeuen adormits en aquestes solituds, algun dia de maig alegre
quan les flors dels boscos estan a punt de ser collides.
I tot això es mescla amb el vostre místic estat d’ànim, de manera
que la realitat i la fantasia es troben a mig camí, es penetren
mútuament i formen un conjunt inconsútil.
Aquelles escenes assuaujadores, per bé que temporals,
finalment produïren un efecte també temporal sobre Ahab.
Però si aquelles claus d’or secretes varen obrir els seus propis
tresors secrets d’or, el seu alè damunt d’ells els varen entelar.
Oh, rasos d’herbei! Oh paisatges infinits, sempre primaverals,
en l’ànim! En vosaltres —encara que estibats llargament
per la sequera mortal de la vida terrenal—, en vosaltres
l’home encara s’hi pot rebolcar, com els poltres en el
trèvol matiner, i durant uns moments fugissers sentir en ells
la rosada fresca de la vida immortal. Tant de bo Déu volgués
que aquestes calmes beneïdes duressin! Però els fils de la
vida, mesclats i mescladors, són teixits en trama i ordit: calmes
creuades per temporals, un temporal per a cada calma.
No hi ha un progrés estable i sense retrocés en aquesta vida,
no avancem en gradacions fixes i descansem a la darrera:
primer, anem per l’encís inconscient de la infància i de la fe
despreocupada de la minyonia, pels dubtes de l’adolescència
(la condemna comuna), després per l’escepticisme, per la
incredulitat, per descansar finalment, en arribar la virilitat,
en el repòs meditatiu del Si. 159 Però quan hem passat per tot
això, tornem a fer el mateix cercle, i som infants, nois i homes
i Sis eternament. On és el port final, del qual ja no desatracarem
mai més? Per quin èter extasiat navega el món del
qual no es cansarà mai ni el més cansat? On és amagat el
600