045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

un arrambador antic que recordava l’orla d’alguna embarcació
vella i desnonada. A un costat, hi penjava un quadre a
l’oli molt gran, tan fumat de pertot arreu i tan fet malbé
amb tots els mitjans que, amb l’encreuament desigual de
clarors amb què el vèieu, només podíeu arribar a comprendre
què significava mitjançant una observació diligent, una
sèrie de visites sistemàtiques i una investigació acurada entre
els veïns. Aquelles masses inexplicables d’ombres i besllums
al principi gairebé us feien pensar en algun artista
jove i ambiciós que, en temps de les bruixes de New England,
havia pretès de dibuixar el caos encisat. Però a força
de molta contemplació atenta i de repetides cavil.lacions, i
especialment a força d’obrir la finestreta que hi havia al
fons de l’entrada, finalment arribàveu a la conclusió que
una idea tal, per molt forassenyada que fos, podia no ser totalment
injustificada.
El que més us desconcertava i confonia era una massa
negra, llarga, flexible, portentosa, de quelcom que planava al
bell mig del quadre, sobre tres línies perpendiculars, blaves i
borioses, que suraven en una escuma indescriptible. Realment,
era un quadre llimós, enfangat, putrefacte, capaç de
fer embogir un home nerviós. En canvi, també hi havia en
aquella pintura una mena de sublimitat indefinida, mig assolida,
inimaginable, que us corglaçava completament fins
que, sense voler, us juràveu arribar a descobrir què significava
aquell quadre meravellós.
Adesiara us colpia una idea brillant però, ai las!, decebedora:
és el Mar Negre en nit de temporal; és el combat contra
natura dels quatre elements primordials; és una figuera
borda maleïda; és una escena hiperbòria hivernenca; és
l’empenta del corrent del Temps contra els gels que la volten.
Però finalment totes aquelles fantasies reculaven davant
allò portentós que hi havia al bell mig del quadre. Un cop
descobert aquell allò, tota la resta seria fàcil d’entendre.
Però, atureu-vos: no té una lleu retirada a un peix gegantí?
Potser fins i tot al mateix Leviatan?
60