045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Oh desgràcia sobre desgràcia! Oh, Mort, per què no pots
ser mai oportuna? Si t’haguessis emportat aquell vell ferrer
amb tu abans que caigués damunt d’ell tota la ruïna, aleshores
la seva vídua jove hauria tingut una pena delitosa, i els orfes
tindrien un progenitor realment venerable i llegendari en
el qual pensar en anys futurs, i tots ells una subsistència que
mataria les preocupacions. Però la Mort va arreplegar algun
germà més gran virtuós, del treball diari del qual penjaven,
entre xiulets, les responsabiliats d’alguna altra família, i va
deixar dempeus aquell vell, que era pitjor que inútil, fins que
la putrefacció horrible de la vida en fes més fàcil la collita.
Per què contar-ho tot? Els cops de mall de la planta baixa
cada dia foren més espaiats, i cada mallada era més feble
que la d’abans. La muller s’assegué, glaçada, a la finestra,
amb ulls ja sense llàgrimes que miraven, refulgents, les cares
ploroses dels seus fills. La manxa va caure, la fornal es va asfixiar
de cendra, la casa es va vendre. La mare es va capbussar
sota l’herba alta del cementiri i els fills la seguiren un
després de l’altre. I el vell, sense casa ni família, s’allunyà
sondrollant, vagabund cobert de crespons de dol; ningú no
va respectar el seu dolor, amb el seu cap gris com una befa
per als rínxols daurats.
La Mort sembla l’única conseqüència d’una trajectòria
com aquesta. Però la Mort és només un desembarcament a la
regió de l’inexperimentat, és només la primera salutació a les
possibilitats del remot immens, del salvatge, de l’aquàtic, de
l’infinit. Per tant, davant dels ulls delerosos de mort d’aquesta
mena d’homes, que encara tenen en el seu interior alguna
objecció contra el suïcidi, l’oceà que participa de tot i que tot
ho accepta estén seductorament la seva planura immensa de
terrors inimaginables i corprenedors, i aventures meravelloses
de vida nova. I des dels cors dels Pacífics infinits, milers de
sirenes els canten: «Vine cap aquí, cor trencat. Aquí hi ha una
altra vida sense haver de pagar la culpa intermèdia de la
mort. Aquí hi ha prodigis sobrenaturals i no cal morir per
ells. Vine cap aquí! Sepulta’t en una vida que, per al teu món
594