045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

temps el meu Queequeg va cobrar forces i, finalment, després
d’estar-se indolentment assegut a l’argue durant alguns
dies (però menjant amb una gana vigorosa), tot d’un plegat
es va posar dempeus, va desentumir braços i cames, va fer
un bon estirament, va badallar una mica i, finalment, va botar
a la proa de la seva balenera hissada i, brandant un arpó,
es va declarar a punt per a la lluita.
Amb una extravagància ben salvatge, ara utilitzava el
taüt com a cofre de mariner: va buidar-hi tota la roba que tenia
al pallet i la va desar. Va passar moltes hores de lleure tallant
la tapa amb tota mena de dibuixos i figures grotesques,
i amb allò semblava que intentava, a la seva manera tosca, de
copiar algunes parts del tatuatge enrevessat que portava al
cos. Aquell tatuatge havia estat obra d’un profeta i vident de
la seva illa, ja desaparegut, que amb aquelles marques
jeroglífiques havia desenvolupat damunt el seu cos una teoria
completa dels cels i de la terra i un tractat místic sobre
l’art d’assolir la veritat; de manera que la mateixa persona de
Queequeg era un enigma per desxifrar. Un treball prodigiós
en un sol volum, els misteris del qual, però, ni ell no sabia
llegir, per bé que el seu cor viu hi bategués. Per tant, aquells
misteris estaven destinats a descompondre’s amb el pergamí
viu sobre el qual estaven inscrits, i a no ser resolts mai.
Aquella idea devia haver estat la que va suggerir a Ahab
aquella seva exclamació salvatge, quan un matí, girant-se
d’esquena després d’haver estat contemplant a Queequeg
digué:
—Oh, diabòlic suplici dels déus!
111. el pacífic
Quan, passant de llarg per les illes Bataan, finalment sortiren
a la gran mar del Sud, jo podria haver saludat el meu estimat
Pacífic amb agraïments interminables, si no hagués estat per
590