045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

i allí! Però ara ja és massa tard per fer arranjaments. L’univers
ja està acabat. El cavalló ja és fet i les runes sobrants foren carretejades
lluny fa ja un milió d’anys. I el pobre Llàtzer aquí,
petant de dents contra la voravia que li fa de coixí, fent bellugar
els parracs amb els seus calfreds, es podria tapar totes dues
orelles amb pelleringues i es podria posar una panolla a la
boca, i tanmateix això no el defensaria contra el tempestuós
euraquiló. 4 «Euraquiló!, diu el vell Opulent, amb el seu abrigall
de seda vermella (més tard en va tenir un encara més vermell).
Apa, apa! Quina magnífica nit gelada. Com guspireja Orió,
quines claredats del Nord! Que parlin dels climes estiuencs
orientals, d’hivernacles perpetus, i doneu-me a mi el privilegi
de fer-me el meu propi estiu amb els meus propis carbons.»
Però, què en pensa Llàtzer? Pot escalfar-se les mans blavenques
només aixecant-les cap a les clarors del Nord? No
s’estimaria més ser a Sumatra que no pas aquí? No s’estimaria
molt més estirar-se tan llarg com és al llarg de l’Equador...
oh, déus, sí!, baixar a l’abisme ardent per tal d’allunyar-se
d’aquesta gelada?
Ara bé, que Llàtzer romangui embarrancat aquí a la vorera,
davant la porta de l’Opulent, és més sorprenent que no
pas que un iceberg amarri a una de les Moluques. En canvi,
el mateix Opulent també viu com un tsar en un palau de
glaç fet de sospirs gebrats i, essent el president d’una societat
antialcohòlica, només beu les llàgrimes tèbies dels orfes.
Però ara prou d’aquest gremoleig, ens n’anem a la caça
de la balena i ja en trobarem a pleret. Rasquem-nos el gel
dels nostres peus glaçats i vegem quina mena de lloc pot ser
aquest «Brollador».
3. l’hostal del brollador
Havent passat sota els ràfecs de l’hostal del Brollador, us
trobàveu a una entrada espaiosa, baixa i malgirbada, amb
59