045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

una darrera revelació que només un autor d’entre els morts
podria explicar adequadament. Així és que —diguem-ho de
bell nou— cap caldeu o grec moribund no va tenir pensaments
més alts i més sagrats que aquells, les ombres misterioses
dels quals s’esquitllaven pel rostre del pobre Queequeg
mentre ell jeia silenciosament en el seu coi oscil.lant,
mentre la mar agitada semblava que el gronxava suaument
en el seu descans final, i la marea alta invisible de l’oceà
l’alçava amunt i amunt cap al seu destí celestial.
Cap home de la tripulació no creia que se’n sortiria; i pel
que fa al pobre Queequeg, el que pensava de la seva situació
va quedar demostrat amb força per un curiós favor que va
demanar. Va cridar un de la guàrdia grisa de la matinada
quan el dia està a punt de trencar, li agafà la mà i li digué que
mentre havia estat a Nantucket havia vist per casualitat unes
canoes petites de fusta fosca com la fusta de guerra de la seva
illa nadiua i, després de preguntar, s’havia assabentat que
tots els baleners que morien a Nantucket els posaven dins
aquelles canoes fosques, i la idea de ser enterrat així li havia
plagut molt, perquè aquell costum no era gaire diferent del
de la seva pròpia raça, que, després d’embalsamar un guerrer
mort, l’ajeien dins la seva canoa i el deixaven surant a la
deriva cap als arxipèlags siderals. Perquè no sols creien ells
que els estels eren illes, sinó que, més enllà dels horitzons visibles,
la seva mar plàcida i il.limitada conflueix amb el cel
blau i així es formen els rompents blancs de la Via Làctia. Va
afegir que s’estremia només de pensar que seria sepultat en
el seu coi segons el costum mariner i llançat com una cosa
vil als taurons devoradors de mort. No, ell volia una canoa
com els de Nantucket, cosa que li pertocava com a balener
que era, perquè aquelles canoes-taüt anaven sense quilla,
com els bots baleners, i això implicava un rumb incert i
molta deriva per les eres tenebroses.
Ara, quan aquesta estranya circumstància es va saber a
popa, es va ordenar immediatament al mestre d’aixa que
complís el desig de Queequeg, amb tot el que comportés.
586