045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—No, senyor, encara no. Us ho suplico. I m’atreveixo,
capità... a ser indulgent! Que no ens podrem entendre millor
que fins ara, capità Ahab?
Ahab va agafar un mosquetó carregat de l’armer (una
peça que forma part del mobiliari de la majoria de les cabines
dels vaixells de les mars del Sud), i apuntant cap a Starbuck,
va exclamar:
—Hi ha només un Déu que sigui Senyor de la terra, i un
sol capità que sigui senyor damunt el Pequod! A coberta!
Per un instant, pels ulls espurnejants de l’oficial i per les
seves galtes enceses, hauríeu gairebé pensat que havia rebut
realment la foguerada del canó que l’apuntava. Però, dominant
la seva emoció, es va tensar silenciosament i, tot abandonant
la cabina, s’aturà un instant i digué:
—M’heu ultratjat, capità, no m’heu ofès. Però precisament
per això no us dic que aneu alerta amb Starbuck, perquè
us en riuríeu. Us dic que Ahab vagi alerta amb Ahab.
Aneu alerta amb vós, vell.
—S’enfila, el valent, però no obstant això obeeix. Una
gosadia molt cautelosa, aquesta! —mormolà Ahab quan
Starbuck se n’anava—. I què ha dit?... Que Ahab vagi alerta
amb Ahab... hi ha alguna cosa amagada en aquestes paraules!
Aleshores, utilitzant sense adonar-se’n el mosquetó com
a gaiato, es passejà amunt i avall amb el front sorrut per la
petita cabina. Però finalment els rebrecs durs s’estovaren i
després de tornar l’arma a l’armer, va pujar a coberta.
—Sou un bon xicot, massa, Starbuck —digué en veu
baixa a l’oficial; i després, en veu alta a la tripulació—: Aferreu
les gonetes i els perroquets, risseu els velatxos, les gàbies
i les sobremitjanes! En fatxa la verga major! Hisseu els palanquis
de ganxo i a desestibar la sentina!
Potser seria debades imaginar exactament per què Ahab
havia actuat d’aquella manera, respectant Starbuck. Podia
haver estat un llampec d’honestedat en ell; o purament una
simple política de prudència que, en aquelles circumstàncies,
impedia imperiosament el més lleuger símptoma de
583