045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—Hissar els palanquis de ganxo i desestibar? Ara que
ens acostem al Japó ens hem de posar a la capa durant una
setmana per fer quatre potinades a un munt de cèrcols vells?
—O fem això, capità, o perdrem més oli en un dia que el
que puguem arreplegar en un any. Val la pena salvar això que
ens ha calgut córrer vint mil milles per aconseguir.
—Ben cert, ben cert... si és que ho aconseguim.
—Jo parlava de l’oli de la cala, capità.
—I jo no parlava ni pensava en res de tot això. Fora! Deixeu
que vessi! Jo mateix estic vessant tot! Sí! Vessades de vessades!
No tan sols ple de bótes que vessen, sinó que aquestes
bótes que vessen estan dins un vaixell que vessa. I això és un
destret molt pitjor que el del Pequod, home! I en canvi jo no
m’aturo a romballar la meva esquerda, perquè, qui la pot trobar
en un buc tan carregat fins al fons? O qui pot esperar
romballar-la, encara que la trobi, en la galerna udolant de la
vida? Starbuck, no hissaré els palanquis de ganxo!
—I què en diran els armadors, capità?
—Que els armadors vagin a la platja de Nantucket i escridassin
els tifons. Què li importa, a Ahab? Armadors? Armadors?
Sempre m’atabaleu, Starbuck, parlant-me d’aquests
armadors avars, com si els armadors fossin la meva
consciència. Però mireu, l’únic armador real de qualsevol
cosa és qui comanda. I escolteu: la meva consciència és a la
quilla d’aquest vaixell... A coberta!
—Capità Ahab —digué l’oficial, tot vermell i entrant
més dins la cabina, amb una gosadia tan estranyament respectuosa
i cauta que gairebé semblava que no sols procurava
evitar la més lleugera manifestació exterior de si mateix,
sinó que també semblava interiorment més de mig desconfiat
d’ell mateix—. Un home més bo que no pas jo podria
perdonar-vos fàcilment allò que l’enfurismaria immediatament
si provingués d’un jove. Sí, i d’un home més feliç, capità
Ahab.
—Diables! Així que teniu la gosadia d’atrevir-vos a pensar
críticament de mi? A coberta!
582