045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Ah, Ismael vaig mormolar, reculant, maleït entreteniment
en el rètol de «L’escotilló»!
Vaig continuar caminant i finalment vaig arribar a una
mena de llàntia feble penjada a fora, no gaire lluny dels molls,
i vaig sentir un grinyol desesperat en l’aire. En mirar cap
amunt vaig veure un rètol que es gronxava sobre la porta on,
amb pintura blanca, hi havia representat feblement un gran
doll d’esquitxos boirosos i aquestes lletres a sota: «L’hostal del
brollador. Pere Taüt».
Taüt? Brollador? Vaig pensar que aquella associació era
com un mal averany. Però diuen que aquest cognom és ben
corrent a Nantucket i suposo que aquest Pere deu ser-ne emigrant.
Com que la llum era tan feble i el lloc, en aquells moments,
semblava prou tranquil, i com que semblava que la casetona
de fusta corcada l’havien carretejada fins allí des d’un
barri destruït per un incendi, i com que el rètol que es gronxava
feia un grinyol miseriós, vaig pensar que era el millor lloc
per trobar-hi allotjament barat i el cafè de pèsols més bo.
Era un lloc ben extravagant: un casalot amb ràfecs, amb
un costat paralitzat com si diguéssim, tristament inclinat.
Estava situat a una cantonada sense recer, abrupta, on el vent
euraquiló udolava amb més fúria del que mai no ho havia
fet al voltant de la pobra barca sacsejada de Pau. No obstant
això, l’euraquiló és un zèfir vigorós i agradable per a qui estigui
a recer, escalfant-se els peus a la llar de foc per anar-se’n
al llit. «Pel que fa a aquest vent tempestuós anomenat Euroclydon
—diu un antic escriptor, de les obres del qual jo en
posseeixo l’únic exemplar existent—, hi ha una diferència
meravellosa si el mireu de darrere estant d’una finestra amb
vidres i la gebrada queda tota part defora, o si l’observeu des
d’una finestra sense bastiment i la gebrada és a banda i banda,
i l’únic vidrier és la Mort implacable.»
Ben cert —vaig pensar quan se’m va acudir aquest passatge—,
pla bé que raones, vell incunable. Sí, aquests ulls són finestres,
i aquest cos meu és la casa. Quina llàstima que no hagin
tapat les juntures i els cruis, i posat una mica d’estopa aquí
58