045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—Sí, senyor, cal que el posi al blanc viu per a aquesta
mena de treball delicat.
—Mmm, sí, sí que cal. Ara veig que era una cosa ben significativa
que aquell grec antic, Prometeu, el que feia homes,
diuen, fos un ferrer, i els animés amb foc, perquè el que és fet
en el foc ha de pertànyer al foc, de manera que l’infern és
probable. Com vola el sutge! Això deuen ser les deixalles amb
què el grec va fer els africans. Mestre, quan hagi acabat
amb el rebló, digues-li que forgi un parell de muscleres d’acer.
Tenim a bord un quincallaire amb un fardell aclaparador.
—Capità?
—Espera, ja que Prometeu hi és posat, li faré fer un
home sencer segons un model desitjable. Primer de tot, cinquanta
peus d’alt sense sabates; després, el pit emmotllat segons
el túnel del Tàmesi; després, les cames amb arrels, per
tal que estigui sempre al mateix lloc; després, braços amb canells
de tres peus d’amplada; sense cor, el front de bronze i
amb un quart d’acre de bon cervell. Vejam... ha de tenir ulls
cap enfora? No, posem-li una claraboia dalt del cap perquè
li entri llum a dins. Molt bé, pren l’ordre i fora.
—Però, de què parla? I a qui parla? M’agradaria saberho.
I m’haig d’estar aquí, dempeus? (a part).
—És una arquitectura molt poca cosa això de fer una cúpula
cega. Aquí n’hi ha una. No, no, no, em cal una llanterna.
—Ah, és això, doncs? Aquí n’hi ha dues, capità. Amb una
ja faré, jo.
—Per què m’etzibes a la cara aquest agafalladres, home?
Mostrar llum és pitjor que presentar pistoles.
—Em pensava, senyor, que parlàveu al mestre d’aixa.
—Al mestre? Sí, és clar... però no... és un afer molt polit
i, cal dir-ho, extremament senyorívol, això que tens aquí,
mestre... o potser t’estimaries més treballar amb argila?
—Capità?... Argila?... Argila, capità? L’argila és fang, i
nosaltres deixem el fang per als excavadors, capità.
—Que n’és, d’irreverent, aquest home! Per què esternudes,
ara?
578