045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

vell, de treballar amb fusta morta. Serra un arbre viu i no et
farà aquesta pols; amputa un os viu i tampoc no en treus, de
pols [esternuda]. Au, vine, vine vell Smut, vine aquí, posa
una mà i aguanta aquesta fèrula i aquest rebló d’empernar.
Jo ja estic a punt per posar-los. I encara sort [esternuda] que
no hem de fer el joc del genoll. Això podria desconcertar
una mica, però una simple canella de cama... vaja, és tan fàcil
com fer perxes de botar. Només que m’agraciaria posarli
un bon acabament. Temps, temps, si tingués temps li
podria presentar una cama tan polida com cap mai [esternuda]
no ha fet una reverència a una dama a un saló. Aquelles
cames de cabritilla i aquells ventres de cama que he vist
als aparadors no s’hi podrien comparar. Xuclen l’aigua, és
clar, i naturalment agafen romàtic, i cal curar-les [esternuda]
amb banys i fregues, just com si fossin cames vives. Apa,
abans de serrar-la he de cridar l’Excelsa Mongolitat per
veure si li va bé de llargada. Massa curta, si de cas, em sembla.
Ah, és la seva gambada. Estem de sort, ja ve per aquí. O
és algú altre, això és segur.
Ahab (avançant).
(Durant l’escena següent, el mestre d’aixa continua esternudant
de tant en tant.)
—I bé, constructor d’homes!
—Just a temps, capità. Si li plau al capità, ara marcaré la
llargada. Deixeu-me prendre mides, senyor.
—Prendre mides per una cama! Bé, bé, no és la primera
vegada. Som-hi. Posa-hi el dit. És un bon cargol, fuster, això
que tens aquí. Deixa’m sentir la seva estreta per una vegada.
Això mateix, sí, pessiga una mica.
—Oh, capità, pot trencar ossos... alerta, alerta!
—No t’amoïnis, m’agrada que estrenyi força, m’agrada
sentir quelcom que aguanti en aquest món que rellisca,
home. Què fa Prometeu aquí?... el ferrer, vull dir... què fa?
—Ara deu forjar el rebló d’empernar, capità.
—Molt bé, és una bona societat, ell hi posa la part muscular.
Fa una flamarada vermella ben feresta!
577