045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

tra cosa que obrir aquella part d’ell i el grampó quedava engramponat;
o si volien les estenalles, l’agafaven per les cames
i ja les tenien.
No obstant això, com hem insinuat prèviament, aquell
fuster omniútil i plegadís, no era, comptat i debatut, una
simple màquina autòmata. Si no tenia en el seu interior
una ànima com les altres, tenia en canvi quelcom de subtil
que d’alguna manera en feia anòmalament la funció. No es
pot dir el que era, si essència d’argent viu o unes gotes d’amoníac.
Però era allí, i allí havia estat durant seixanta anys o
més. I era allò, aquell principi vital inexplicable i astut; era
allò que el mantenia bona part del temps monologant, però
només com una roda irracional, que també zumzeja tota
sola. O, més ben dit, el seu cos era una garita de sentinella i
aquell monologuista estava allí de guàrdia i parlava tot el
temps per mantenir-se despert.
108. ahab i el mestre d’aixa
(A coberta. Primera guàrdia nocturna.)
(El mestre d’aixa és davant el seu banc i a la claror de
dues llanternes llima, tot atrafegat, el llistó d’ivori per a la
cama. El llistó està fermament subjectat amb el cargol. Llesques
d’ivori, trinxes de cuiro, coixinets, perns i eines de tota
mena omplen el banc. Just davant es veu la flama roja de la
forja on treballa el ferrer.)
—Mal li toc pesta a la llima i mal li toc pesta a l’os! Són
dures les coses que haurien de ser toves, i toves les que haurien
de ser dures. I així anem nosaltres, els qui llimem barram
vell i canella de la cama. Provem-ne un altre. Sí, ara,
aquesta va més bé [esternuda]. El diantre, la pols d’aquest
os és [esternuda]... apa!, [esternuda]... sí, és [esternuda], valga’m
Déu, no em deixarà parlar! Això és el que en treu un
576