045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

dic, perquè s’esborrava tant dins l’encontorn infinit de les
coses que semblava u amb l’estolidesa general discernible en
tot el món visible, el qual, alhora que és incessantment actiu
en formes incomptables, també conserva eternament la calma
i us ignora encara que excaveu fonaments de catedrals.
Però aquella estolidesa gairebé horrible, que semblava
que també comportava una insensibilitat que es ramificava
pertot arreu, a vegades esclatava estranyament amb una gràcia
antiga, panteixant, com de crossa, antediluviana, no
mancada a vegades d’un cert enginy avial, una gràcia que
hauria pogut servir per passar el temps durant la guàrdia de
mitjanit a l’alcàsser barbut de l’Arca de Noè. Era que aquell
vell mestre d’aixa havia estat un corremón tota la vida, que
anant de rodolons amunt i avall no havia arreplegat floridura,
sinó que, encara més, s’havia tret de damunt qualsevol
petita adherència exterior que li pogués haver pertocat originàriament?
Era una abstracció despullada, una integral sense
fraccions; sense compromisos, com un nounat; vivint
sense referències premeditades amb aquest món o amb el
pròxim. Gairebé s’hauria pogut dir que aquella estranya
manca de compromís implicava una espècie de manca d’intel.ligència,
perquè, en les seves nombroses activitats, no
semblava treballar per raó o per instint, o simplement perquè
havia estat ensinistrat a fer-ho, o per qualsevol mescla
de totes aquelles coses, una mescla igual o desigual, sinó purament
per un procediment sord i mut, literalment espontani.
Era un simple manipulador. El seu cervell, si és que n’havia
tingut mai, es devia haver filtrat precoçment cap als
músculs dels dits. Era com un d’aquells ormeigs de Sheffield,
irracionals però altament útils, multum in parvo, que
assumeixen l’aspecte exterior d’un ganivet de butxaca corrent
—per bé que una mica inflat—, però que tenen no tan
sols fulles de mides diverses, sinó també tirabuixons, desengramponadors,
estenalles, alenes, plomes, regles, llimes
d’ungles i broques. Així, si els seus superiors volien utilitzar
el mestre d’aixa com a engramponador, no havien de fer al-
575