045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

va menysprear l’Arca. I si mai el món s’ha de tornar a inundar,
com els Països Baixos, per exterminar-ne les rates, aleshores
la balena eternal encara sobreviurà, i arborant-se al
capdamunt de la cresta més alta de la inundació equatorial,
aixecarà el seu desafiament escumejant cap al cel.
106. la cama d’ahab
La forma precipitada amb què el capità Ahab havia abandonat
el Samuel Enderby de Londres no s’havia produït sense
una certa violència de la seva pròpia persona. Va posar-se
amb tanta d’energia damunt una bancada del seu bot, que la
cama d’ivori en va resultar mig estellada del cop. I quan, ja a
coberta i en el seu forat particular que hi tenia, es va girar
amb tanta de vehemència per donar una ordre urgent al timoner
(era, com sempre, quelcom sobre l’excés de flexibilitat
en el timoneig), aleshores l’ivori ja ressentit va rebre un
cargolament i una torçuda addicional i, per bé que encara
va continuar sencer i ferm segons les aparences, Ahab ja no
li va atorgar la seva absoluta confiança.
De fet, no semblava una qüestió gaire sorprenent si, enmig
de la seva esborrajada temeritat que l’impregnava tot,
Ahab a vegades concedia una cura especial a la condició d’aquell
os mort sobre el qual es repenjava parcialment, car no
gaire abans que el Pequod salpés de Nantucket, havia estat
trobat una nit estirat a terra, sense sentits. Per alguna causa
desconeguda, inimaginable i semblava que inexplicable, la
cama d’ivori s’havia desplaçat violentament del seu lloc i
l’havia colpejat com empalant-lo i gairebé li havia perforat
l’engonal. Fou amb no poques dificultats que la terrible ferida
es va arribar a guarir.
I aleshores va resultar que se li va ficar en la seva ment
monomaníaca que tota l’angoixa del seu patir present era
l’efecte directe d’una desgràcia anterior, i li va semblar veu-
570