28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

lada s’havia endurit i formava un paviment de deu polzades,<br />

dur com l’asfalt —la qual cosa em resultava molt cansada<br />

quan ensopegava amb els sortints empedreïts i, a causa<br />

d’aquell servei dur i despietat, les soles de les meves botes<br />

estaven en una situació miserable. Massa car i disbauxat,<br />

vaig tornar a pensar tot aturant-me un moment a contemplar<br />

l’ampla franja de claror del carrer i a escoltar la dringadissa<br />

de gots a dins. Apa, endavant, Ismael, em vaig dir finalment.<br />

Ho sents? Allunya’t d’aquesta porta, les teves botes<br />

apedaçades barren el pas. Vaig continuar endavant, i ara,<br />

per instint, anava per carrers que menaven a mar, perquè<br />

allí sens dubte hi havia els hostals més barats, encara que no<br />

els més agradosos.<br />

Quins carrers més tètrics! Blocs de negror, que no cases,<br />

a banda i banda, i ara i adés una espelma, com un ciri que es<br />

belluga davant d’una tomba. En aquelles hores de la nit i del<br />

darrer dia de la setmana, aquell barri era completament desert.<br />

Però una mica més tard vaig arribar a una llum boirosa<br />

que sortia d’una edificació baixa i ampla, la porta de la qual<br />

era oberta, com una invitació. El lloc tenia un aspecte descurat,<br />

com si es destinés a l’ús públic; i, en entrar-hi, el primer<br />

que vaig fer fou travelar amb una caixa que feia de cendrer,<br />

al porxo.<br />

Ah!, vaig pensar, mentre les partícules de cendra que<br />

s’havien aixecat gairebé m’ofegaven, aquesta cendra és de Gomorra,<br />

la ciutat destruïda? Però, i els «Arpons creuats» i «El<br />

peix espasa»?... Això deu ser, com a mínim, el rètol de «L’escotilló».<br />

Tot i així em vaig posar dempeus. En sentir una veuarra<br />

a dins vaig avançar i vaig obrir una segona porta interior.<br />

Allò semblava el gran Parlament Negre reunit a Topet. 3<br />

Cent cares negres es giraren des dels seus escons per mirar.<br />

I darrere, un Àngel del Judici, negre, picava amb un llibre damunt<br />

la trona. Era una església negra, i el predicador parlava<br />

de la negror de la foscúria, i de les llàgrimes i els udols i els<br />

grinyols de dents que allí hi hauria.<br />

57

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!