045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

cidit ja ha disminuït seriosament els seus batallons. Però tot
i que en temps passats un nombre considerable d’aquestes
balenes, no menys de tretze mil, han resultat mortes a les
costes del nord-est només per americans, hi ha consideracions
que fan que àdhuc aquesta circumstància no tingui
gaire o gens d’importància com a argumentació en contra
en aquesta qüestió.
Per bé que sigui natural una certa incredulitat davant la
populositat de les més enormes criatures del globus, què li
direm, però, a Harto, l’historiador de Goa, quan ens explica
que el rei de Siam va cobrar quatre mil elefants en una sola
cacera, i que en aquelles regions els elefants són tan nombrosos
com els ramats de bestiar en els climes temperats?
I no sembla que hi hagi cap raó per dubtar que si aquests
elefants, que han estat percaçats durant milers d’anys per Semíramis,
per Porus, per Anníbal i per tots els monarques
successius d’Orient, si encara sobreviuen en gran nombre
allí, molt més pot suportar la gran balena tota persecució,
atès que té unes pastures on espaiar-se que, precisament, són
el doble de grans que tot Àsia, totes dues Amèriques, Europa
i Àfrica, Nova Zelanda i totes les illes de la mar, tot plegat.
A més, hem de considerar que, gràcies a la gran longevitat
de les balenes, les quals probablement arriben a l’edat
d’un segle i més, en qualsevol període de temps hi deu haver
diverses generacions adultes que són coetànies. I ens
podem fer ràpidament una idea del que és això si ens imaginem
que tots els fossars, cementiris i panteons familiars
de la creació retornessin a la vida els cossos de tots els homes,
dones i criatures que eren vius fa setanta-cinc anys, i
que aquesta host incomptable s’afegís a la població humana
actual de la terra.
Així és que per totes aquestes coses considerem la balena
immortal en la seva espècie, per bé que sigui perible en la
seva individualitat. Nedava per la mar abans que sorgissin
els continents. Va nedar damunt la seu actual de les Tulleries,
del castell de Windsor i del Kremlin. En el diluvi de Noè
569