045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

d’Anvers, en temps de Napoleó. Cuvier va declarar que
aquells fragments havien pertangut a alguna espècie leviatànica
totalment desconeguda.
Però amb molta de diferència, el més prodigiós de tots
els vestigis cetàcics fou el vast esquelet gairebé sencer d’un
monstre extingit, trobat l’any 1842 a la plantació del jutge
Creagh, a Alabama. Els crèduls esclaus dels encontorns, aterrits,
varen creure que eren els ossos d’un dels àngels caiguts.
Els metges d’Alabama declararen que era un rèptil gegantí i
li concediren el nom de Basilosauri. Però quan s’enviaren alguns
ossos de l’exemplar a l’anatomista anglès Owen, a l’altra
banda de la mar, va resultar que el presumpte rèptil era
una balena, per bé que d’una espècie desapareguda. La qual
cosa és una demostració significativa del fet repetit tantes
vegades en aquest llibre que l’esquelet de la balena proporciona
ben pocs indicis de la forma del seu cos totalment revestit.
Així és que Owen va rebatejar el monstre amb el nom
de Zeuglodon, i en la ponència llegida a la London Geological
Society va declarar que era, en substància, una de les
criatures més extraordinàries que les mutacions del globus
havien esborrat de l’existència.
Quan em trobo entre aquests poderosos esquelets leviatànics,
entre cranis, ullals, mandíbules, costelles i vèrtebres, tots
aquests ossos caracteritzats per ressemblances parcials amb
generacions de monstres marins existents, però que per altra
banda també mantenen afinitats similars amb els leviatans
prehistòrics aniquilats, els seus incalculables antecessors, em
sento transportat per una inundació cap a aquell període prodigiós,
abans que es pogués dir que el temps havia començat,
perquè el temps va començar amb l’home. Aquí el caos gris de
Saturn giravolta part damunt meu i jo copso entrellucs boirosos
i estremidors d’aquestes eternitats polars, quan bastions
engalzats de gel premien fort damunt allò que ara és conegut
com els tròpics, i al llarg de totes les vint-i-cinc mil milles de
circumferència d’aquest món no era visible ni un pam de terra
habitable. Aleshores el món sencer era de la balena, que,
563