045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Era un espectacle impressionant. El bosc verdejava com
la molsa de la Vall Glaçada. Els arbres es dreçaven, alts i altius,
sentint la saba vital, i a sota, la terra industriosa era com
un teler de teixidor amb una catifa magnífica, en la qual els
circells de les plantes enfiladisses formaven l’ordit i la trama,
i les flors vives els dibuixos. Tots els arbres tenien les branques
carregades; tots els matolls, les falgueres i les herbes, i
l’aire missatger, tot estava incessantment actiu. A través de
l’entrellaçat de les fulles, el gran sol semblava una llançadora
volant que teixia la vegetació incansable. Oh, teixidor
aqueferat, teixidor invisible! Atura’t un moment... només
una paraula... cap on flueix el teixit?, quin palau ha d’encatifar?,
per a què totes aquestes fatigues incessants? Parla, teixidor!...
atura la mà!... només vull dir-te una paraula! Però no,
la llançadora vola, els dibuixos surten flotant del teler; la catifa,
veloç com un torrent, fuig avall per sempre.
El déu teixidor teixeix, i teixir l’eixorda i no sent cap
veu mortal. I a nosaltres, que mirem el teler, també ens eixorda
el zumzeig, i només quan ens n’escapem sentirem les
mil veus que hi parlen a través. Car sempre és així en totes
les fàbriques materials. Les paraules pronunciades són
inaudibles entre les broques voladores; aquestes mateixes
paraules se senten clarament a l’altra banda del mur, quan
surten de bursada per les finestres obertes. D’aquesta manera
han estat detectades algunes vilanies. Oh, mortal, vés
amb compte doncs! Perquè així, en el gran terrabastall del
gran teler del món, de lluny es poden escoltar els teus pensaments
més subtils.
Ara, en el teler verd i ple de vida d’aquest bosc arsacidià,
el gran esquelet, blanc i adorat, jeu mandrosament... un dropo
gegantí! En canvi, mentre l’ordit i la trama verdejant continuaven
teixint-se i s’entremesclaven i zumzejaven al seu
voltant, el gran dropo semblava ser el teixidor astut, ell mateix
teixit amb les plantes enfiladisses, i cada mes agafant
una vegetació més verda i més fresca, però sense deixar de
ser un esquelet. La Vida embolcallava la Mort; la Mort en-
555