045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

I pel que fa al meu coneixement exacte dels ossos del Leviatan
en tota la grandària gegantina del seu desenvolupament,
per aquest rar coneixement estic en deute amb el meu difunt
amic, el reial Tranquo, rei de Tranque, 148 una de les Arsàcides.
Em trobava jo a Tranque, fa anys, fent part de la tripulació
del mercant Dey d’Alber, quan vaig ser convidat a passar
part de les festes arsacidianes amb el senyor de Tranque al
seu retir, una vil.la entre palmeres a Pupella, una petita vall a
la vora de mar, no gaire lluny del lloc que nosaltres mariners
anomenàvem Vila Bambú, la capital.
Entre moltes altres agradables qualitats, el meu amic reial
Tranquo estava dotat amb un amor devot per totes les curiositats
bàrbares, i havia reunit a Pupella totes les coses rares
que haurien pogut inventar els més enginyosos del seu poble,
especialment fustes tallades amb dibuixos meravellosos, copinyes
cisellades, llances incrustades, rems preciosos i canoes
aromàtiques; i tot això estava escampat entremig de tota
mena de meravelles naturals que les ones carregades de meravelles
havien deixat a les seves costes en senyal de tribut.
La més important entre aquestes darreres era un gran
catxalot que, després d’una galerna inusualment llarga, havia
estat trobat mort i embarrancat amb el cap contra un cocoter,
el brancatge del qual, caient com plomes, semblava el seu
broll verdejant. Quan el cos immens va ser a la fi despullat
dels seus embolcalls d’unes quantes braces de gruix, i quan
els ossos varen quedar finalment assecats al sol, aleshores
l’esquelet fou curosament transportat a la vall de Pupella, on
ara l’acollia un gran temple de palmeres senyorívoles.
Les costelles eren adornades amb trofeus, les vèrtebres
eren esculpides amb els annals arsacidians, de jeroglífics estranys.
Els sacerdots mantenien damunt del crani una flama
inextingible i aromàtica, de manera que el cap místic enviava
enlaire novament el seu broll vaporós. I la terrorífica
mandíbula jussana, penjada d’una branca, vibrava damunt
el cap de tots els devots, com l’espasa penjada d’un cabell
damunt l’aterrit Dàmocles.
554