045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

contre i tots s’entromparen... tota ànima de bord. Una vida
curta, la seva, i una mort alegre. Aquell extraordinari gam que
hi vaig tenir —després, molt després que el vell Ahab toqués
les seves taules amb el seu taló d’ivori— em recorda la noble i
sòlida hospitalitat saxona d’aquest vaixell. I que el meu capellà
m’oblidi i que el diable es recordi sempre de mi si alguna
vegada jo me n’oblido. Ponx? He dit que vàrem beure
ponx? Sí, i tant que en vàrem beure, a raó de deu galons per
hora. I quan va venir la torbonada (perquè tota la costa de Patagònia
és turbulenta), i tots els homes —visitants inclosos—
fórem cridats a rissar gàbies, teníem el cap tan engabiat que
ens vàrem bornejar l’un a l’altre, enfilats a dalt com estàvem,
fermats amb bolines. I sense adonar-nos-en, vàrem aferrar els
faldons dels capots dins les veles, de manera que quedàrem
penjats allí, rissats i lligats enmig de la torbonada udolant, per
a exemple i advertència de tots els mariners borratxos.
Tot i això, els pals no varen caure per la borda i, de mica
en mica ens desentortolligàrem i ens desenfilàrem, tan esbandits
que vàrem haver de fer una nova ronda de ponx; però els
salvatges esquitxos que ens entraven per l’escotilla del castell
de proa l’havien diluït i salat massa per al meu gust.
La carn va ser molt bona, dura, però amb molt de cos.
Varen dir que era carn de brau; d’altres deien que era carn de
dromedari. Però jo no sé del cert quina mena de carn era.
També tenien mandoguilles, petites però substancioses,
simètricament rodones, i indestructibles. Em va semblar
que les podia sentir, un cop empassades, com continuaven
rodant per dins, i si t’inclinaves massa cap endavant hi havia
el risc que et tornessin a sortir com boles de billar.
El pa... però això no es podia evitar. A més, era antiescorbútic.
144 En poques paraules, el pa era l’única vianda fresca
que tenien al vaixell. Però el castell de proa no era gaire
il.luminat i era molt fàcil ficar-se a un racó per menjar-se’l.
Però en conjunt, considerat des de les galetes al timó i
considerant les dimensions de les olles del cuiner, inclosa la
seva pròpia olla viva de pergamí, de proa a popa, dic, el Sa-
549