045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

punta, suposo que per esberlar algunes closques, com una
vegada va intentar fer amb la meva. A vegades es deixa emportar
per passions diabòliques. Veieu aquesta osca? —es va
llevar la gorra i enretirà el cabell per mostrar un clot com un
bol en el crani, però que no tenia la més mínima marca de
cicatriu ni cap senyal d’haver estat mai una ferida—. Doncs
bé, el capità us explicarà com es va fer això del meu cap, ell
ho sap pla bé.
—No, no ho sé —digué el capità—, però la seva mare
sí que ho sabia. Va néixer així. Oh, solemne empatollador,
Bunger! Hi ha hagut un altre Bunger com aquest en el món
marí? Bunger, quan et moris t’hauries de morir en escabetx,
belitre, i així et conservarien per a temps futurs,
poca-vergonya!
—I què va ser de la Balena Blanca? —va exclamar aleshores
Ahab, que fins aquell moment havia estat escoltant
amb impaciència aquest joc a part entre els dos anglesos.
—Oh! —exclamà el capità d’un sol braç—. Oh, sí! Bé,
després de sondejar no la vàrem veure durant un cert temps.
De fet, com he indicat abans, en aquell moment no sabia
quina balena era la que m’havia fet aquella passada, i no ho
vaig saber fins un temps després, quan de retorn a l’Equador,
vàrem sentir parlar de Moby Dick, com alguns li diuen,
i aleshores vaig saber que era el mateix animal.
—Vàreu tornar a creuar el seu deixant?
—Dues vegades.
—Però no la vàreu poder tocar?
—Ni ho vaig voler intentar. No en tinc prou amb un
braç? Què faria sense l’altre? I em sembla que Moby Dick
engoleix més que no pas mossega.
—Molt bé, doncs —va interrompre Bunger—, doneu-li
el braç esquerre d’esquer per recuperar el dret. No sabeu, cavallers
—continuà inclinant-se greument i matemàticament
davant cada capità, un darrere l’altre—, no sabeu, cavallers,
que els òrgans digestius de la balena estan construïts per la
Divina Providència d’una manera tan inescrutable que li és
545