045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

inútil... jo vaig fer tot el que vaig poder, el vaig vetllar a les
nits, vaig ser molt sever amb ell en la qüestió de la dieta...
—Oh, sí, molt sever! —va repicar el pacient; i de sobte,
canviant de to—: Bevia amb mi cada nit ponxets de rom calent
fins que no hi veia per posar-me les benes, i m’enviava a
jeure mig empitimat a les tres de la matinada. Ah, els estels
en són testimoni: em vetllava, efectivament, i fou molt sever
amb la meva dieta. Oh, un gran vigilant, i molt sever dietèticament,
és el doctor Bunger, sí. Bunger, sapastre, riu-te’n!
Per què no? Saps prou bé que ets un valent i alegre pocavergonya.
Però tira endavant, noi, m’estimo més que em
matis tu que no pas que em salvi la vida un altre home.
—Capità, ja us en deveu haver adonat: el meu respectat
senyor —digué l’impertorbable Bunger amb posat devot,
inclinant-se lleument cap a Ahab— té tendència a ser faceciós
de vegades. De vegades ens surt amb coses divertides
d’aquesta mena. Però també puc dir... en passant,com diuen
els francesos..., que jo, és a dir, Jack Bunger, tot just sortit
dels rengles reverends del clergat, sóc home d’una estricta
abstinència total. No bec mai...
—Aigua! —exclamà el capità—. No beu mai aigua! És
una mena de dèria que té; l’aigua dolça li provoca hidrofòbia.
Però continua... continua amb la història del braç.
—Sí, serà millor —digué el metge fredament—. Anava a
comentar, senyor, abans de la faceciosa interrupció del capità
Boomer, que malgrat els meus esforços continuats i severs,
la ferida anava cada vegada empitjorant. La veritat era,
capità, que era una ferida oberta tan lletja com la més lletja
que hagi vist mai un cirurgià. De més de dos peus i unes
quantes polzades de llarg. La vaig amidar amb la sonda. En
poques paraules, es va tornar negra. Jo sabia quina amenaça
significava allò, i finalment va succeir. Però jo no he tingut
res a veure en l’afer d’enrocar aquest braç d’ivori aquí; això
va en contra de totes les regles —i va assenyalar el braç amb
el passador. Això és cosa del capità, no meva. Va ordenar al
mestre d’aixa que l’hi fes, i porta aquesta mena de maça a la
544