045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

lancs es va precipitar tota escumosa entre la bandada i començà
a mossegar furiosament la meva cabestrera.
—Sí, ja ho sé... La volia trencar, alliberar el peix atrapat...
un vell truc, ja me’l conec.
—No sé com va ser exactament —va continuar el capità
d’un sol braç—, però en mossegar la cabestrera es va fer un
embolic amb les dents i hi quedà atrapada, només que nosaltres
no ho sabíem aleshores, de manera que quan més
tard vàrem acostar-nos per cobrar el cap ens col.locàrem
d’un salt damunt el seu gep!, en lloc de fer-ho damunt el de
l’altra balena, que se’ns va escapar per sobrevent remenant
la cua. En veure com estava la cosa i quina balena tan noble
no era, la més noble i la més gran que jo havia vist en tota la
meva vida, us ho asseguro, doncs vaig decidir capturar-la,
malgrat la còlera ardent que semblava tenir en el seu interior.
I pensant que per atzar podia passar que la cabestrera
s’amollés, o que la dent que l’havia enganxada es podia
arrencar (perquè tinc una tripulació de bot que és el diable
per estirar una cabestrera), veient tot això, dic, vaig saltar al
bot del meu primer oficial, el senyor Mounttop... per cert,
capità, us presento Mounttop, Mounttop, el capità... doncs
bé, com deia, vaig saltar al bot de Mounttop, que, ja ho
veieu, anàvem regala contra regala, vaig engrapar el primer
arpó, el vaig enviar cap a la gran repadrina. Però, Déu meu,
no us en podeu fer una idea, capità, vatua tothom! Immediatament
després, tot de sobte em vaig quedar cec com un
rat-penat... de tots dos ulls, tot emboirat i esmorteït d’escuma
negra... amb la cua de la balena que guaitava, erecta, per
damunt el núvol, vertical en l’aire, com l’agulla de marbre
d’un campanar. No va servir de res ciar aleshores, i com que
jo anava a les palpentes en ple migdia, amb un sol encegador
com una corona de joies, doncs jo, a les palpentes, dic,
cercava el segon ferro per llançar-l’hi per la borda, quan
heus aquí que em cau la cua com una torre de Lima, talla el
meu bot en dos i em deixa les dues meitats esmicolades, i
amb la cua per davant, el gep blanc va recular entre el nau-
542