045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Ben aviat el gronxaren suaument part de dins de l’orla i
fou dipositat amb tota cura damunt de l’argue. Amb el seu
braç d’ivori francament per endavant en senyal de benvinguda,
l’altre capità avançà; Ahab va aixecar la cama d’ivori
i la va creuar amb el braç d’ivori (com les fulles de dos peixos
espasa), tot exclamant en el seu to de morsa:
—Sí, sí, estimat amic! Encaixem amb els ossos... un braç
i una cama! Un braç que no es pot doblegar, ja ho veieu, i
una cama que no podrà córrer mai. On heu vist la Balena
Blanca... quant de temps fa?
—La Balena Blanca —digué l’anglès assenyalant amb el
seu braç d’ivori cap a llevant i mirant llastimosament per tot
aquell quadrant com si el braç fos un telescopi—, la vaig
veure allí, a l’Equador, la temporada passada.
—I us va prendre el braç, oi? —preguntà Ahab, baixant
de l’argue i recolzant-se en l’espatlla de l’anglès en fer-ho.
—Sí, almenys en fou la causa. I aquesta cama també?
—Conteu-m’ho fil per randa —digué Ahab—. Com
va ser?
—Era la primera vegada en ma vida que navegava per
l’Equador —començà l’anglès—. En aquell temps jo no en
sabia res de res de la Balena Blanca. Doncs bé, un dia arriàrem
per una bandada de quatre o cinc balenes i el meu bot
en va enganxar una. Era just un cavall de circ que començà a
moldre i a moldre, de tal manera que la tripulació del meu
bot només va aconseguir d’aguantar dret el didal posant les
seves popes damunt la regala. Tot d’un plegat va saltar del
fons de la mar un cetaci immens, vigorós, amb el cap i un
gep blancs com la llet, ple d’arruges i de potes de gall.
—L’era, l’era! —exclamà Ahab, deixant anar de sobte la
seva respiració continguda.
—Amb arpons clavats prop de l’aleta d’estribor.
—Sí, sí... eren meus... els meus ferros —cridà Ahab,
exultant—. Però, continueu, continueu!
—Doncs deixeu-me parlar —digué l’anglès amb bon
humor—. Bé, doncs aquella vella repadrina de cap i gep
541