045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

estri que no podia ser apariat i embarcat a cap altre vaixell
immediatament, sense cap preparació. I no és cosa fàcil per
a ningú —tret dels qui ja hi estan avesats gairebé a tothora,
com els baleners— enfilar-se pel costat d’un vaixell des d’un
bot, estant en mar oberta, perquè el gran onatge ara alça
el bot cap a les orles i immediatament després el deixa caure
a mig camí de la sobrequilla. Així és que privat d’una cama i
amb el vaixell foraster que no tenia, naturalment, cap mena
d’amable invenció, ara Ahab es va trobar reduït de manera
humiliant a ser novament un home de terra esburbat que
observava sense esperança l’altura incerta i canviant que difícilment
podia creure assolir.
Potser abans ja s’ha insinuat que qualsevol circumstància
adversa, per petita que fos, provocada indirectament pel
seu desgraciat accident, gairebé sempre l’irritava o l’exasperava.
I en el cas present, tot això va resultar augmentat en
veure Ahab els dos oficials del vaixell foraster, abocats per la
borda prop de l’escala de gat feta de maneguetes clavades al
costat, que li enviaven gronxant-se part damunt del seu cap
un parell de passamans adornats amb molt de bon gust. Al
principi, els oficials no pensaren, semblava, que un home
amb una sola cama resultaria massa mutilat per usar les seves
baranes marines. Però aquella situació enutjosa no va
durar ni un minut, perquè el capità estranger, observant
amb una llambregada com anaven les coses, va exclamar:
—Ja ho veig, ja ho veig! Prou d’arriar coses per aquí! Ràpid,
nois, salteu i poseu aquí els palanquins d’esquarterar!
La sort havia volgut que haguessin tingut una balena al
costat un dia o dos abans, i els grans palanquis encara estaven
apariats, amb el ganxo del greix, massís i corbat, encara lligat
a l’extrem, que fou baixat fins a Ahab ràpidament, el qual va
entendre a l’acte de què es tractava i va passar la seva cuixa
solitària dins la corba del ganxo (era com seure a l’ungla de
l’àncora o al forcall d’un pomer). Llavors va donar el senyal,
es va aferrar fort i alhora va ajudar a hissar el seu propi pes
estirant, mà rere mà, un dels cables corredors del palanqui.
540