045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

zeroles. Cuiner, oh cuiner! Vine a cuinar-nos! Jenny! Ei, ei,
ei, ei, ei, ei, Jenny, Jenny! Fes-nos la nostra coca de càvec. 142
100. cama i braç
El Pequod, de Nantucket, es troba amb el Samuel Enderby, de
Londres.
—Ei, els del vaixell! Heu vist la Balena Blanca?
Així s’exclamava Ahab en saludar una altra vegada un
vaixell amb pavelló anglès que passava per popa. Amb la
trompa a la boca, el vell estava dret damunt el seu bot hissat
a l’aleta, amb la cama d’ivori clarament visible per al capità
estranger, que estava recolzat indolentment a la proa
del seu propi bot. Era un home molt colrat, corpulent, de
caràcter i d’aspecte agradables. Devia tenir uns seixanta
anys i anava vestit amb un abric folgat de tela blava de pilot,
que li penjava tot al voltant en llistons. Una màniga buida
d’aquest abric li voleiava al darrere com la màniga brodada
d’un dòlman d’hússar.
—Heu vist la Balena Blanca?
—Veieu això? —i traient-lo dels plecs que l’amagaven,
va alçar un braç blanc d’os de catxalot, acabat amb un monyó
de fusta com una maça.
—Homes al meu bot! —va cridar Ahab impetuosament,
i sacsejava els rems que tenia a tocar—. Preparats per arriar!
En menys d’un minut, sense deixar la petita embarcació,
Ahab i la seva tripulació foren baixats a l’aigua i ben aviat es
posaren al costat del vaixell foraster. Però aquí es va presentar
una petita i curiosa dificultat. En l’excitació del moment,
Ahab havia oblidat que d’encà la pèrdua de la cama no havia
tornat a pujar mai a bord de cap vaixell en mar que no fos el
seu propi, al qual pujava sempre gràcies a un artefacte mecànic,
molt enginyós i manejable, particular del Pequod; un
539