045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—Jo miro, tu mires, ell mira; nosaltres mirem, vosaltres
mireu, ells miren.
«Diables enforcats, ha estudiat la gramàtica de Murray.
Fa treballar el cervell, pobre minyó! Però, què diu ara?
Xisst!»
—Jo miro, tu mires, ell mira; nosaltres mirem, vosaltres
mireu, ells miren.
«Vaja, ho diu de cor... Xisst! Hi torna.»
—Jo miro, tu mires, ell mira; nosaltres mirem, vosaltres
mireu, ells miren.
«Bé, és graciós.»
—I jo, tu i ell; i nosaltres, vosaltres i ells, tots som rates
pinyades. I jo sóc un corb, especialment quan sóc dalt de tot
d’aquest pi d’aquí. Cruac! Cruac! Cruac! Que no sóc un
corb? I on és l’espantacorbs? Aquí. Dos ossos ficats dins uns
pantalons vells, i dos més entaforats dins les mànigues d’una
jaca vella.
«Es deu referir a mi? És molt afalagador! Pobre minyó!
M’hauria de penjar, jo. 141 Sigui com sigui, per ara deixaré la
companyia de Pip. Puc aguantar tots els altres, perquè tenen
tot el seny, però ell és massa bojament enginyós per al meu
seny. Sí, sí, el deixo que xiuxiuegi tot sol.»
—Aquí hi ha el melic del vaixell, aquesta dobla d’aquí, i
tots es moren de ganes per desengramponar-la. Però desengramponeu-vos
el melic, i què passa? Però, ben mirat, si la
moneda és aquí, fa ben lleig, també, perquè quan hi ha alguna
cosa enganxada al pal mascle és senyal que les coses van a
la mala. Ha, ha! El vell Ahab! La Balena Blanca! Ella us clavarà!
Això és un pi. El meu pare, al vell comtat de Tolland,
una vegada va tallar un pi i va trobar un anell de plata que li
havia crescut al pi. Un anell de noces d’algun vell negre.
Com havia anat a raure allí? Això diran en la resurrecció,
quan vinguin a pescar aquest vell pal i s’hi trobin una dobla
ficada a dins, amb ostres incrustades per escorça aspra. Oh,
l’or, l’or preciós, preciós! L’avara verda ben aviat et tindrà
com un tresor! Xisst! Xisst! Déu va pels mons cercant esbar-
538