045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

cotxe de morts abans de fer-se a la mar. Ara orsa davant la dobla.
Hola! Ara fa la volta i mira a l’altra banda del pal. Què, hi
ha una ferradura clavada en aquella banda. I ara torna aquí.
Què significa això? Alerta! Xiuxiueja... amb una veu com d’un
vell molinet de cafè espatllat. Esmola l’orella i escolta!
»Si la Balena Blanca és albirada, ha de ser un mes i un dia
que el sol estigui en un d’aquests signes. He estudiat els signes
i en conec les marques. Me’ls ensenyaren fa una quarantena
d’anys i me’ls va ensenyar la vella bruixa de Copenhaguen.
Ara, en quin signe serà aleshores el sol? En el signe de
la ferradura, perquè la ferradura és aquí, just a l’altra banda
de la moneda. I quin és el signe de la ferradura? El lleó és el
signe de la ferradura, el lleó bramulador i devorador. Ai, vaixell,
vell vaixell! El meu cap vell tremola en pensar en tu!
»Ara hi ha una altra versió aquí. Però només un text,
encara. Tota mena d’homes en una sola classe de món, ho enteneu?
Esquitllem-nos un altre cop! Ara ve Queequeg, tot tatuat,
que ell mateix sembla els signes del Zodíac. Què diu el
caníbal? Tan cert com que estic viu que compara notes. Es
mira l’os de la cuixa, pensa que el sol és a l’os, o a la cama, o
als budells, suposo, com les velles de foravila que parlen de
l’astronomia del cirurgià. I per Júpiter, ha trobat alguna cosa
prop de la cuixa... diria que és Sagittarius, o l’Arquer. No, ell
no sap què n’ha de fer, d’aquesta dobla. Es deu pensar que és
un antic botó d’alguns pantalons de rei. Però, amaguem-nos
ara! Aquí ve el fantasma de dimoni de Fedallah. Amb la cua
dujada i amagada, com sempre, amb estopa a la punta de
les botes, com sempre. Què diu, amb aquest posat seu? Ah,
només fa un signe als signes i s’inclina. Hi ha un sol a la moneda:
adorador del sol, hi podeu pujar de peus. Ei, encara
més: per aquí s’acosta Pip... pobre noi! Millor que s’hagués
mort, o ell o jo. Gairebé m’horroritza veure’l. També ell ha
estat observant tots aquests interpretadors de signes —jo
inclòs— i ara, mireu, també ell ve a llegir, amb aquesta cara
d’idiota ultraterrenal. Retirem-nos altre cop i escoltem què
diu. Atenció!
537