045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Cranc, i ens fa recular. I en sortir de la virtut, Leo, un Lleó
bramulador ajagut enmig del camí, que clava quatre mossegades
ferotges i pega urpades sorrudament. Ens n’escapem i,
hola, Virgo, la Verge!, això és el nostre primer amor. Ens casem
i ens pensem que serem sempre feliços, quan, apa!, ve
Libra, o la Balança —la felicitat pesada i trobada en falta.
I mentre ens posem molt tristos, per això, Déu!, quin bot que
peguem, mentre Scorpius, o l’Escorpí, ens punxa els darreres.
Ens estem guarint de la ferida quan, xang!, vénen les
fletxes de pertot arreu, i és Sagittarius, o l’Arquer, que s’està
divertint. Ens arrenquem els dards d’una estrebada quan,
decanta’t a un costat!, que ve l’ariet, Capricornus, o el Boc,
empentat i a corre-cuita, i ens atropella amb el cap. Aleshores
Aquarius, l’Aiguader, ens vessa tot el seu diluvi damunt
nostre i ens inunda. I per acabar la roda ens n’anem a dormir
amb Pisces, o els Peixos. Ara hi ha un sermó, escrit en el
cel enlairat, i el sol el recorre cada any, però, en canvi, en surt
ben viu i encoratjat. Allà dalt, el sol roda alegrement per entremig
d’afanys i preocupacions. Aquí baix l’alegre Stubb fa el
mateix. Oh, que és alegre la paraula per sempre! Adéu, Dobla!
Però espera, per aquí ve el petit Pendeloc. Ens entretindrem
prop de la destil.leria i podrem sentir el que tingui per
dir. Au, ja hi és plantat davant. Ben aviat en sortirà alguna
cosa. Ara, ara, ja comença.»
—Jo no hi veig pas res aquí, tret d’una cosa rodona feta
d’or, i el primer que albiri una certa balena, aleshores aquesta
cosa rodona li pertany. I doncs, què és tota aquesta contemplació?
Té un valor de setze dòlars, és cert, i a dos centaus
el cigar, fa nou-cents seixanta cigars. No m’agrada pas
fumar pipes brutes com Stubb, a mi m’agraden els cigars, i
aquí n’hi ha nou-cents seixanta. Ara Flask s’enfila cap amunt
a vigilar-los.
»Ho he de considerar assenyat o beneit? Si és assenyat, té
una aparença de beneitura; en canvi, si és realment una beneitura,
aleshores té una mena de tirada de seny. Però espera,
aquí ve el nostre vell de l’illa de Man —devia ser el cotxer del
536